Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Vent de ponent, vent calent

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.

Vent de ponent, vent calent

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
En canvi, en situacions concretes, si bufa amb força, fa disparar cap amunt les temperatures en el litoral mediterrani.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Març. La rosa dels vents en refranys. Ponent», p. 48. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 34. Edicions 62.

Vent de ponent, vent dolent

4 fonts, 1992.
Ho diu l'enunciat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.7. Ponent», p. 125. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents. Ponent», p. 225. Edebe. Edicions Don Bosco.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 413», p. 696. Columna Edicions.
Indiquen la mala fama que té aquest vent.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 34. Edicions 62.