Paremiologia catalana comparada digital

Vent de ponent, vent calent

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.

Vent de ponent, vent calent

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Adagis de vents», p. 187. Cossetània Edicions.
En canvi, en situacions concretes, si bufa amb força, fa disparar cap amunt les temperatures en el litoral mediterrani.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Març. La rosa dels vents en refranys. Ponent», p. 48. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 34. Edicions 62.

Vent de ponent, vent dolent

4 fonts, 1992.
Ho diu l'enunciat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.7. Ponent», p. 125. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents. Ponent», p. 225. Edebe. Edicions Don Bosco.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 413», p. 696. Columna Edicions.
Indiquen la mala fama que té aquest vent.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 34. Edicions 62.