Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
Vent de ponent, vent calent
10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Vent de ponent, vent calent
5 fonts, 1951.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
En canvi, en situacions concretes, si bufa amb força, fa disparar cap amunt les temperatures en el litoral mediterrani.
Vent de ponent, vent dolent
5 fonts, 1926.
Tots aquests refranys indiquen la mala fama que té el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.
Sinònim: Any de ponent, any dolent | De ponent, ni vent ni gent | Vent de ponent, vent de la fam | Vent ponent, fa fugir tota sa gent | Amb vent ponent, no troba redossa sa gent | El ponent, va deixar morir sa mare de talent | De ponent, ni aigua ni vent.
Ho diu l'enunciat.
Lloc: Mallorca.
Indiquen la mala fama que té aquest vent.