Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Vent morellà, ni palla ni gra
11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1938.
Vent morellà, ni palla ni gra
6 fonts, 1951.
El vent és recollit també com a factor ambivalent, positiu i negatiu. És negatiu quan bufa massa fort i sobretot quan es produeixen vents càlids, secs i dessecants durant la migració de substàncies cap el gra i que són responsables del temut escaldat. També és negatiu quan durant el desgelament bufen vents secs. Com a element positiu es poden citar: els seus efectes activant el recanvi de CO2, en el mesofil, així com a l'interior de la coberta vegetal (i segueix a l'original).
En els cereals els vents secs i càlids són causa del temut escaldat.
Lloc: Bellvís.
Aire morellà, ni palla ni blat
1 font, 1995.
Aire morellà, ni palla ni gra
1 font, 1992.
Vent (o Aire) morellà, ni palla ni gra
1 font, 1999.
Al Maestrat, el vent morellà és la tramuntana. En canvi, a Balaguer, l'Urgell, el Segrià, les Garrigues, el Baix Aragó i la Terra Alta és el garbí, atès el canvi d'orientació de les comarques.