Paremiologia catalana comparada digital

Vent porta a port i vent porta a la mort

10 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1983.

Vent porta a port i vent porta la mort

3 fonts, 1995.
A mar, els mariners els temen, aquests canvis de temps.
Carbó, Joaquim (1995): L'home dels nassos «Octubre», p. 109. La Galera.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. El viento en la creencia popular de la población de la isla, era señal de mal agüero, en algunas ocasiones se aludía al viento como la llegada de la muerte en familiares perjudicados en la salud. De: Amades.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 663. Universitat de les Illes Balears.

Vent porta a port, i vent porta la mort

3 fonts, 1983.
El xaloc només es mou quan es demana vent. Els vells pescadors i mariners no demanaven mai vent a la Providència encara que en sentissin en necessitat extrema.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català V «Octubre. La vida a la costa», p. 330. Salvat, S.A. de Ediciones.
Pot ser beneficiós o mortal.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 34. Edicions 62.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent», p. 50. Editorial Noray.

Vent porta a port i vent porta a la mort

2 fonts, 1994.
Segons quin vent bufi i amb quina intensitat pot ser favorable per a la navegació o perjudicar.
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Contos, Montserrat (2010): Ditxos a Cadaqués, p. 55. Ajuntament de Cadaqués.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1994): Els mesos de l'any. Col·lecció «Folklore, 2», p. 13. Editorial Miguel A. Salvatella.

Vent porta a port, vent porta a mort

2 fonts, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. La mar, la caça i la pesca», p. 88. Xàbiga.
Encara que, de vegades.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «3. Primavera 3.3. Vents primaverals. El llevant», p. 66. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.