Paremiologia catalana comparada digital

Visca la Pepa!

18 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1935.

Visca la Pepa!

5 fonts, 1989.
Sinònim: Granejar fort.
Equivalent en castellà: ¡Viva la Pepa!
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «282», p. 87. Garsineu Edicions.
Sinònim: V. visca!
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Pepa m. o f.», p. 255. Edicions 62.
Exclamació d'alegria, satisfacció, etc.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Visca m.», p. 319. Edicions 62.
Són expressions que tenen cent cinquanta i cent anys respectivament de vida, i quasi tots hem pogut advertir el seu lent decaïment: estaven massa lligades a circumstàncies ocasionals.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Introducció», p. 10. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
És un crit de festa, de xacota. Qui no ha sentit mai cridar, en un moment d'alegria, després de fer un uc, un «visca la Pepa!»? La Pepa és sa constitució de Cadis de 1812. Va ser promulgada es dia 19 de març, dia de Sant Josep, i d'aquí ve aquest mot, Va crear molta polèmica i controvèrsia, amb defensors acèrrims i detractors a mort.
Lloc: Eivissa.
Tur i Guasch, Vicent (1992): Arrels de refranys i dites «Visca la Pepa!», p. 64. Editorial Mediterrània.
Exclamació d'alegria i de satisfacció.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «U-V», p. 172. Editorial Trabucaire.

Viva la Pepa!

5 fonts, 1935.
Exclamació que denota disbauxa i desordre.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 147. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1645», p. 82. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. V», p. 243. Consell de Mallorca.
Ho diuen per referir-se a una situació de desordre i llibertinatge total.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «V», p. 173. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites en castellà que mon pare o ma mare feien servir sovint», p. 124. Onada Edicions.

Visca la Pepa

2 fonts, 2008.
Figueras, Anna (2022): «https://twitter.com/AnnaFigueras14/status/1585573544863350785». Twitter.
Expressió usada per referir-se a tota situació de desgavell, despreocupació o excessiva llicencia.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Visca la pepa

1 font, 1967.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Dites de les coses bones», p. 20. Autoedició.

Visca la pepa!

1 font, 2017.
Fot(e)-li fort, disbauxa [Sense cap referència a la Constitució de 1812].
I quan els hi van donà encara més xampany, allò ià va se visca la pepa…!
Sinònim: Viva la pepa!
Lloc: Constantí.
Cerdà Massó, Ramon (2017): Parla i costums del Constantí dels quaranta i cinquanta. Assaig de dialectologia fractal «7.2 Locucions», p. 152. Ajuntament de Constantí.

Viva la Pepa

1 font, 2011.
Viva la Pepa, que tot s'hi val.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - V», p. 191. Edicions Proa.

Viva la Pepa i el pa blanet

1 font, 2021.
La Pepa: constitució de 1812 signada el dia de Sant Josep.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «V», p. 225. Autoedició.

Viva la Pepa! que l'amo paga sa carn a real

1 font, 1984.
Estar contents que un altre pagui.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. V. Conjugacions vàries», p. 140. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.