Paremiologia catalana comparada digital

Xics i polls caguen la casa

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1919.

Xics i polls caguen la casa

3 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «X 58», p. 915. Columna Edicions.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Polls», p. 249. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «X», p. 343. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Xics i polls, caguen la casa

3 fonts, 2007.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
El jovent i els animals més joves solen embrutar la casa, mentre que els grans respecten l'espai dels humans adults.
Equivalent en castellà: Similar: Quien con niño se acuesta, cagado se levanta.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 408. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. X», p. 179. Edicions Víctor.

Chics i polls, caguen la casa

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «C», p. 29. Real Academia de Historia.

Chics y polls, caguen la casa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «CH», p. 53. Editorial Arte y Letras.

Gics y polls caguen la casa

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «G», p. 35. Real Academia de Historia.