Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui no va del temps, tira-li fems

14 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1918.

Qui no va amb el temps, tira-li fem

2 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 291. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «El temps», p. 46. J. Huguet Pascual, editor.

Qui no va del temps, tira-li fems

2 fonts, 1992.
Significa que cal adaptar-se als costums o modes de lèpoca en què es viu.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Temps», p. 102. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 428», p. 323. Columna Edicions.

Qui no va del temps, tirau-li fems

2 fonts, 1993.
Cal adaptar-se al temps en què es viu.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. El temps cronològic», p. 190. Edicions 62.
Significa que cal adaptar-se als costums o modes de l'època en què es viu (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2672 Temps», p. 359. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no va des temps, / tira-li fems

2 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XLII.- Robes, vestuari», p. 330. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XLIV.- Temps», p. 331. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no sap d'es temps, tira-li fems

1 font, 1984.
Adaptació a s'època actual.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Temps», p. 276. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui no sap del temps, tirau-li fems

1 font, 2008.
Encara que no m'agrada aquesta explicació: el que no sap del temps és que ja és difunt, però això de tirar-li fems.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.12.saviesa i ignorància. Entendre. Refranys», p. 414. Editorial Moll.

Qui no va d'es temps, que vaja a recoir fems

1 font, 1956.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 22. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Qui no va d'es temps, tira-li fems

1 font, 1984.
S'ha de vestir a la moda.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Robes. Vestuari», p. 273. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui no va del temps, tíra-li fems

1 font, 2023.
Significa que cal adaptar-se als costums o modes de l'època en què es viu.
CPNL-SLC Mollet (2023): Ràdio Mollet «Tastets de llengua - https://www.radiomollet.com/programs/tastetsdellengua». Twitter.

Qui no va des temps, que vaja a recoir fems

1 font, 2021.
Qui no s'adapta a les oportunitats del moment acaba marginat.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 93. Institut d'Estudis Eivissencs.