Paremiologia catalana comparada digital

A Maó, qui no és lladre, és traïdor

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

A Maó, qui no és lladre és traïdor

3 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Illes Balears i Pitiüses. Menorca. Maó». Manuscrit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 484. Edicions 62.

A Maó, qui no és lladre, és traïdor

3 fonts, 1992.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «6.Llocs. 6.1. Ciutats i pobles. Refranys», p. 242. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 819», p. 801. Columna Edicions.
Ho diuen els altres pobles de l'illa.
Tots els refranys tòpics estan anotats en aquest llibre com a frases fetes, però jo els anoto com a refranys, que crec que és com s'han de considerar.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1740 Maó», p. 241. Institut Menorquí d'Estudis.

A Mahó qui no es lladre es traidor

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVII.- Pobles (nacions, tèrres…). II. De Menorca. a) Pobles», p. 325. Institut Menorquí d'Estudis.

A Maó qui no és lladre és traïdor

1 font, 1984.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobles de Menorca», p. 265. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.