A Torelló, pescallunes

Una colla de joves veié la lluna reflectida al riu Ges i pensà que era la lluna mateixa. Intentaren pescar-la, però, en no poder, tocaren a sometent: hi acudí tota la població que féu grans treballs per pescar la lluna amb un cove. Feien tant d'esforç que caigueren tots per terra i s'adonaren que la lluna era al cel: van pensar que, de l'embranzida, l'havien tornada al seu lloc.

Lloc: Osona.

Es refereix a Sant Feliu de Torelló.

En una ocasió, uns fadrins de Sant Feliu de Torelló anaven per un camí, de nit, i van veure la lluna reflectida en les aigües d'un rec molt profund; van creure que l'astre havia caigut al rec, i que calia salvar-lo i pescar-lo. Si no ho feien, mai més no podrien veure la lluna ni podrien fruir la seva claror... (amb més detalls a l'original).

Aquesta facècia (v. Cercar la lluna en un cove) és aplicada als veïns de Sant Feliu de Torelló. Hom diu, també, que es creien que era un gros formatge que baixava riera avall, i que cridaven «detura allò»; del qual es formà el mot Torelló, apel·latiu de la població. A València apliquen la facècia als veïns de Benigani.

Lloc: La Garriga.

Veien reflectida la lluna en el riu i la volien pescar amb un cove.

Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.

Equivalent en occità: Lous pesco-luno de Lunel (llenguadocià).

Als habitants de Sant Feliu de Pallerols, Girona, los hi diuhen 'pesca-llunes' per haver volgut pescar la Lluna, que veyen dins de la riera, creyent que havia caygut del del. Los valencians apliquen igual motiu als de Benigànim perquè, veyent la Lluna enmirallada a l'aygua de una font, van anar a tréure-la ab un cercapous.