Paremiologia catalana comparada digital

A burra que criï, no li diguis arri

15 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1951.

A burra que criï, no li diguis arri

10 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1129. Editorial Selecta-Catalonia.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gratacós, Quim (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Equivalent en francès: A l'ânesse qui allaitera, ne dis pas hue.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Burro, el ruc, l'ase / L'âne», p. 444. Robert Morel Editeur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 445. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. Del pagès», p. 10. Revista L'Estel.

A burra que crie no li digues arre

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 8. Web.

A burra que cria, no li diguis arri

1 font, 2008.
Encara que burra, és mare i vol estar amb els seus fillets.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.4 Ase / Burro / Ruc / Mul… Refranys», p. 27. Editorial Moll.

A burra que criï; no li diguis arri

1 font, 1998.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 8. Revista L'Estel.

A burra que té pollí, mai li has de dir arri

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1755», p. 413. Columna Edicions.