Paremiologia catalana comparada digital

A mitja llengua

11 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1926.

Mitja llengua

4 fonts, 1926.
Imperfecció en la facultat de parlar; persona que no pronuncia bé o completament les paraules.
Un frare llec, jeperut y mitja llengo, que hey havia en es convent, Ignor. 95 | Huelo, die en la seua mitja llengua Quiqueta, Guinot Capolls 76.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Llengua I.2». Editorial Moll.
El tartamut.
Lloc: Mallorca.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mitja llengua», p. 196. Edicions Polígrafa.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1805. Publicacions de la Universitat de València.
Es diu a (d')una persona que no pronuncia bé les paraules.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 124. Editorial Trabucaire.

Eixe parla a mija llengua

2 fonts, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 51. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 196. Universitat Miguel Hernández.

Parlar a mitja llengua

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 934», p. 903. Columna Edicions.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1812. Publicacions de la Universitat de València.

Dir (una cosa) a mitja llengua

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1775. Publicacions de la Universitat de València.

En mitja llengua

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1781. Publicacions de la Universitat de València.

Parlar a mija llengua

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 203. Editorial Arte y Letras.