Paremiologia catalana comparada digital

A penes

70 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1839.

A penes

26 fonts, 1966.
Molt difícilment, gairebé no | Tot seguit que.
A penes passen mai per casa | A penes havíem començat a caminar es va posar a ploure.
Sinònim: Amb prou feines.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Pena», p. 346. Llibres de l'Index, S.A.
Difícilment, gairebé no.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Prou», p. 379. Llibres de l'Index, S.A.
Equivalent en castellà: Apenas.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 202. Editorial Diàfora.
Gairebé no.
A penes m'ha mirat.
Equivalent en castellà: Apenas (o a penas).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Pena», p. 180. Enciclopèdia Catalana.
Tot seguit que.
A penes havíem sortit de casa que es va posar a ploure.
Equivalent en castellà: Apenas (o a penas).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Pena», p. 181. Enciclopèdia Catalana.
Gairebé no.
No marxis, encara; a penes són les sis / A penes m'ha mirat.
Sinònim: Amb prou feines, tot just, encara no, ben just.
Font: R-M / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Quasi». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Tot seguit que / immediatament després que.
Avisa'm a penes arribis i vindré de seguida / A penes havíem sortit de casa que es va posar a ploure.
Sinònim: Tot seguit, de seguida.
Font: R-M / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Seguidament». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Amb prou feines.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «I. Sinònims típics catalans… Expressions», p. 29. Editorial Claret.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Adverbis», p. 77. Edicions Polígrafa.
Equivalent en castellà: Apenas.
Gripau (2023): Gripau «Unitats de vocabulari (castellà - valencià) - Expressions i frases - http://www.gripau.eu/gripau/vocabulari-castella-valencia/expressions-frases-fetes.html». Web.
Locucions de genre.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon; Verdaguer, Pere (1977): Terra Nostra, 25 - El català a l'escola primària «Grammaire: L'adverbe», p. 73. Terra Nostra.
Locucions adverbials.
Jané, Albert (1973): Aclariments lingüístics, III «Sintaxi. Olor de romaní», p. 23. Editorial Barcino.
A penes havia començat la sessió que ja dormia.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 18. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: Amb prou feines, gairebé no.
Equivalent en castellà: Apenas.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 33. Editorial Claret.
Les cames a penes la sostenien, respirava amb molta fatiga, la suor se li gelava damunt la pell.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Epíleg. Exili sense retorn», p. 340. Edicions de la Magrana.
A penes van salpar, el senyor Jaume envià el Graells a L'Edèn, mentre ell rumiava la manera de desempallagar-se aquella nit de les minyones.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Primera part. Els dies de l'Edèn. VI», p. 86. Edicions de la Magrana.
D'ençà del retorn a la vila al final de la guerra civil, a penes havia eixit de casa fora de comptades ocasions de dol familiar.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Quarta part. La garbinada blanca. V», p. 318. Edicions de la Magrana.
A penes es van fixar en el munt de ferro vell que la canalla acabava de treure al carrer.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Segona part. L'illa dels tretze sants. I», p. 104. Edicions de la Magrana.
La resta era una massa a penes trencada pel resplendor d'algun llum de carbur, on resultava impossible destriar fesomies.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Segona part. L'illa dels tretze sants. II», p. 121. Edicions de la Magrana.
A penes va seure, els clients de la taula veïna encetaren conversa sobre un navegant de per avall, una pinta d'allò més desagraïda.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Segona part. L'illa dels tretze sants. III», p. 127. Edicions de la Magrana.
[…] feia a penes quatre dies que una beata italiana acabava de deslliurar el poca-vergonya d'una invasió de cabres que li escorxaven el timó, i el bandarra corresponia a la gràcia admetent de passatger en el llaüt un heretge protestant.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Segona part. L'illa dels tretze sants. III», p. 127. Edicions de la Magrana.
A penes el baló de l'enginyer Ponç acabava de sobrevolar els molls i es perdia enllà del pont entre les esplendors d'un crepuscle de foc.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Segona part. L'illa dels tretze sants. IV», p. 143. Edicions de la Magrana.
A penes el pescador que descobrí el cadàver arribà a la vila per donar avís del succés, algú va escampar la versió que atribuïa la mort a un accident.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Segona part. L'illa dels tretze sants. IV», p. 150. Edicions de la Magrana.
Vora les naus il·luminades per un sol deixatat a penes desprès d'un horitzó pintat amb tintes violades, va veure el Francesc Romaguera.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Segona part. L'illa dels tretze sants. V», p. 155. Edicions de la Magrana.
A penes feia l'any del crim, l'agutzil vist per míster Wilson al camí del Riber, fou la víctima d'una estranya malaltia que va consumir-lo en una setmana i va fer parlar molt.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Segona part. L'illa dels tretze sants. V», p. 159. Edicions de la Magrana.
A penes salparen, es tancà en la closca de l'abaltiment mentre servava d'esma el Neptú riu avall.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Segona part. L'illa dels tretze sants. V», p. 160. Edicions de la Magrana.
Un cop baixaren de les terres altes i abandonaren la carretera general a les envistes de Fraga, a penes albirada entre turons argilosos, enllà de les hortes tatxonades de figueres, el paisatge s'endolcí.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Tercera part. Cendra de calendari. II», p. 205. Edicions de la Magrana.
[…] que havien abandonat la casa per sempre a penes començada la rebel·lió.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Tercera part. Cendra de calendari. II», p. 213. Edicions de la Magrana.
A penes va durar un quart d'hora; la bromada s'esllissà Ebre avall i va deixar un cel blavíssim.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Tercera part. Cendra de calendari. III», p. 226. Edicions de la Magrana.
Feia a penes una setmana, el bisbe havia donat part a l'autoritat d'una marfanta de ca la Coronela, el seu bordell tortosí predilecte, perquè la dona renegà quan ell, encès per una quinzena d'abstinència penitencial, va clavar-li un pessic a una natja.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Tercera part. Cendra de calendari. V», p. 246. Edicions de la Magrana.
En les últimes setmanes a penes si s'han vist tres cops.
Monzó, Quim (1992): El perquè de tot plegat «El determini», p. 49. Edicions dels Quaderns Crema.
Sinònim: Veg. Amb prou feines.
Equivalent en castellà: Apenas.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «penes». Editorial Barcanova.
Gairebé no; tot seguit que…
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 77. Editorial Millà.
A penes si fa uns dies que he tornat de Marràqueix.
Piera, Josep (1996): Avui «Diàleg. Marràqueix, una nova seducció», p. 20. L'Avui / El Punt Avui.
Tot seguit que.
Sinònim: Tan bon punt, al moment que, immediatament que, a l'acte que | Veg. tb. De seguida 1.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 53. Edicions 62, accepció 2.
Gairebé no.
Sinònim: Tot just si, escassament, amb prou feines, ni tan sols.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 53. Edicions 62, accepció 1.
I així va passar un any, més o menys, i durant aquell any de feinetes i de feinades a penes si em vaig adonar que la porteta del jardí ja no s'obria.
Rodoreda, Mercè (1967): La meva Cristina i altres contes «El senyor i la lluna», p. 95. Edicions 62.
Poc: escassament.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Mesures i posicions. Quantitat», p. 62. Edicions 62.
Ell a penes si es movia davant el taulell, sense girar-se.
Roig, Montserrat (1988): El cant de la joventut «El cant de la joventut», p. 12. Edicions 62.
A penes si respirava.
Roig, Montserrat (1988): El cant de la joventut «Escapats de la guerra i de l'ona», p. 40. Edicions 62.
Va contemplar l'escenari, les ombres de l'escamot que tenia al davant, unes ombres rosades, a penes perfilades per la claror dels primers raigs de sol.
Roig, Montserrat (1988): El cant de la joventut «Escapats de la guerra i de l'ona», p. 42. Edicions 62.
No sé ben bé què deien, a penes si les entenia.
Roig, Montserrat (1988): El cant de la joventut «La poma escollida», p. 116. Edicions 62.
Va passar una llarga estona entre silencis mig trencats i paraules a penes encetades, mentre el dia moria tot deixant un núvol color de foc que cobria la vall.
Roig, Montserrat (1988): El cant de la joventut «Mar», p. 64. Edicions 62.
La primera vegada que vaig anar a casa seva a penes si la vaig reconèixer a la foto penjada a la paret.
Roig, Montserrat (1988): El cant de la joventut «Mar», p. 73. Edicions 62.
A penes si va tornar a enraonar del seu passat, com si ja no el volgués compartir.
Roig, Montserrat (1988): El cant de la joventut «Mar», p. 82. Edicions 62.
Ja a penes si li fregava el braç nu, i encara una mica moll, amb la punta del dit.
Roig, Montserrat (1988): El cant de la joventut «Mar», p. 85. Edicions 62.
La Norma a penes is escoltava l'home que li va donar tot el que havia guardat durant anys a l'armari.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «L'hora dispersa (Ells i la Norma). II», p. 201. L'Avui / El Punt Avui.
Per altra banda, la Norma es preguntava si l'Alfred no estimava en ella la dona lliure que a penes existia, si de cas les paraules.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «L'hora dispersa (Ells i la Norma). II», p. 209. L'Avui / El Punt Avui.
Gràcies a una mena de pilot automàtic natural, tenia la capacitat de recórrer llargues distàncies sense adonar-se a penes del món que l'envoltava…
San Martín Janer, Marcel (2023): L'enèsima confabulació d'imbècils «Un dia abans del dia D», p. 112. Alberti Editor.
Els sons que venia estrafent el lloctinent eren tota una altra història i a penes podien ser explicats per una puntada a l'engonal.
Sharpe, Tom (1984): Wilt, més que mai «14», p. 181. Columna Edicions.
Minerva no té a penesrostre per donar el bon dia.
Solsona, Ramon (1993): Les hores detingudes «Tot li va bé a Annio», p. 13. Edicions dels Quaderns Crema.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «1. Locucions», p. 9. Tàndem Edicions.
Locucions conjuntives que expressen una idea de temporalitat.
A penes tocaren les dotze, començà el bombardeig.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «3. Locucions conjuntives», p. 25. Tàndem Edicions.
Quasi no.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Locucions adverbials. A», p. 61. Tàndem Edicions.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Locucions conjuntives. Subordinada temporal», p. 65. Tàndem Edicions.
Locucions adverbials de manera.
(1997): Curs d'escriptura catalana «17.1 L'adverbi», p. 17.8.

Apénas

1 font, 1839.
Adv. mod. Ab dificultat.
Equivalent en castellà: Apénas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Apénas», p. 148. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Luego que, al punt que, tòt seguid que.
Equivalent en castellà: Apénas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Apénas», p. 148. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Luego que, al punt que, tòt seguid que.
Equivalent en francès: À peine.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Apénas», p. 148. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab dificultat.
Equivalent en francès: À peine.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Apénas», p. 148. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Luego que, al punt que, tòt seguid que.
Equivalent en francès: Aussitôt que.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Apénas», p. 148. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab dificultat.
Equivalent en italià: Appena.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Apénas», p. 148. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Luego que, al punt que, tòt seguid que.
Equivalent en italià: Subito che.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Apénas», p. 148. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Luego que, al punt que, tòt seguid que.
Equivalent en italià: Tosto che.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Apénas», p. 148. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab dificultat.
Equivalent en llatí: Aegre.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Apénas», p. 148. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab dificultat.
Equivalent en llatí: Difficulter.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Apénas», p. 148. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Luego que, al punt que, tòt seguid que.
Equivalent en llatí: Fere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Apénas», p. 148. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Luego que, al punt que, tòt seguid que.
Equivalent en llatí: Vix.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Apénas», p. 148. Impremta de Josep Torner.

Apènes

1 font, 1907.
Advèrbis modals.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 8. 29. Advèrbis», p. 18. Baguñá, editor.

Apenes (cast.)

1 font, 1907.
Sinònim: Tantost | Quasi bé.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. Barbarismes. A», p. 15. Baguñá, editor.