Paremiologia catalana comparada digital

A peus junts

16 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1805.

A peus junts

8 fonts, 1910.
Sense dubtar / absolutament, sense reserves; es diu especialment de l'acte de creure o d'obeir.
És excessivament complidor; fa a peus junts tot el que li manen / Sempre ha complert a peus junts les seves obligacions. Per això ningú no el pot acusar de res.
Sinònim: A ulls clucs, sense reserves.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Absolutament». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Á pie juntillas, á pie juntillo.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. A», p. 199. Imp. de J. Horta.
Amb els peus ajuntats.
Saltar a peus junts (Vic).
Lloc: Vic (Osona).
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «A», p. 25. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Peu», p. 303. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Veg. A ulls clucs.
Equivalent en castellà: A pies juntillas.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «peu». Editorial Barcanova.
Sense dubtar.
Sinònim: Dòcilment, mansament, obedientment, fidelment, a ulls clucs.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 54. Edicions 62.
Confiar sense dubtar.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Enteniment: confiança», p. 76. Edicions 62.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Locucions adverbials. A», p. 61. Tàndem Edicions.

Á peus junts

2 fonts, 1805.
M. adv.
Equivalent en castellà: Á pie juntillas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Peu», p. 190.
M. adv.
Equivalent en llatí: Iunctis pedibus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Peu», p. 190.
Mod. adv. Tenind los peus arrimads un á altre de manèra que tòts dòs se mogan igualmènt.
Equivalent en italià: A piè giunti.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Peu», p. 471. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Tenind los peus arrimads un á altre de manèra que tòts dòs se mogan igualmènt.
Equivalent en castellà: Á pie juntillas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Peu», p. 471. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Tenind los peus arrimads un á altre de manèra que tòts dòs se mogan igualmènt.
Equivalent en francès: À pieds joints.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Peu», p. 471. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Tenind los peus arrimads un á altre de manèra que tòts dòs se mogan igualmènt.
Equivalent en llatí: Junctis pedibus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Peu», p. 471. Impremta de Josep Torner.

A peu junt

1 font, 1966.
Lloc: Alcalà de Xivert.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «A», p. 23. Edicions Polígrafa.

A peu junts

1 font, 1979.
Saltant sense separar els peus.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 77. Editorial Millà.