Paremiologia catalana comparada digital

A qui poc gasta, poc li basta

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1877.

A qui poc gasta, poc li basta

8 fonts, 1984.
No és terra de malgastadors i sí de persones temorenques que es guarden els pistrincs pel que pugui passar.
Casanova i Masferrer, Agustí (2022): «Refranys a la carta - https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/06/10/refranys-carta-48711583.html». Diari de Girona.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Estalvi», p. 122. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Bastar = ser suficient. Qui compra poques coses és perquè té poques necessitats.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 190. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 421. Edicions 62.
Qui sap fer economies, amb poc viu.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 219. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

A n'á qui no gasta, pòch li basta

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 429. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui no gasta, poc li basta

1 font, 2008.
Sempre que tengui algun guany.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia. Refranys», p. 454. Editorial Moll.