Paremiologia catalana comparada digital

A salt de mata

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1767.

Anar a salt de mata

5 fonts, 1910.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 210», p. 802. Columna Edicions.
Equivalent en castellà: Andar á salto de mata.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. A», p. 164. Imp. de J. Horta.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «A», p. 35. Autoedició.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 203. Editorial Millà.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 33. Editorial Miguel A. Salvatella.

A salt de mata

2 fonts, 1968.
Manera de viure del qui no té estatge ni mitjans de subsistència estables.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Salt», p. 200. Editorial Pòrtic.
[…] són els habitants, a salt de mata, dels palaus verds dels boscos i de les cavorques, recepció i guarda d'escàpols, d'heretges fugitius del Sant Ofici…
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 15. Guerrers i bandolers», p. 184. Editorial Pòrtic.

Fer salt de mata

1 font, 2007.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Última hora», p. 213. Edicions Víctor.

Fer salt de mata (cast.)

1 font, 1767.
El motiu tinc perque fonc, perque untaren be les mans al Carceler, y habentlos este dat escapatòria, feren salt de mata, y «bolaverunt».
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 64. Librerías París-Valencia.