Paremiologia catalana comparada digital

Aigua de pagès, per als pobres no val res

11 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1918.

Aigua de pagès, pels pobres no val res

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1037. Editorial Selecta-Catalonia.
Perden jornals.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 946. Editorial Selecta-Catalonia.
Significa que la pluja prima però duradora és molt bona per al camp, però dolenta per als pobres que van a jornal a l'aire lliure.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Pagès», p. 89. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 342», p. 278. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.

Aigo de pagès p'es pobre no val res

1 font, 1984.
Pluja prima, fa perdre es jornal.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Agricultura», p. 145. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Aigo de pagès, / pels pobres no val rès

1 font, 1918.
Pluja prima, de llarga durada, que tant de be fa'l camp… i fa perdre's jornal an els pobres.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. I.- Agricultura (Refranys pagesívols). L'Amo, Missatges, fèines», p. 276. Institut Menorquí d'Estudis.

Aigua de pagès per als pobres no val res

1 font, 1993.
Vol dir que la pluja prima, però duradora és molt bona per al camp, però dolenta per als pobres que van a jornal a l'aire lliure (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «55 Aigua», p. 22. Institut Menorquí d'Estudis.

Aigua de pagès, / pels pobres no val res

1 font, 1938.
Perden jornals.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 29. La Neotípia.

Aigua de pagès, per als pobres no val res

1 font, 1999.
La pluja prima, però duradora és molt bona per al camp, però dolenta per als pobres que van a jornal a l'aire lliure, i quan plou no cobren.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 40. Edicions 62.

Aigua de pagès, pes pobre no val res

1 font, 2008.
Pluja prima.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.8. Pluja i sequera. Refranys», p. 106. Editorial Moll.