Do de ben dansar.
Aire!
31 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.
Aire!
16 fonts, 1839.
Per a dir o desitjar que algú se'n vagi, es fa servir l'expressió aire! Per una altra banda, l'exclamació aire! la fan servir també els sardanistes o els caramellaires per anunciar un fragment amb ritme més intens.
No et vull veure més. Aire!
Sinònim: Aire, que vol dir vent!
Interj. fig. fam. S'utilitza perquè algú es mogui o faci les coses més de pressa.
Aire! No us hi entretingueu, que és per avui! Que és tard i vol ploure!
Interj. S'utilitza perquè algú se'n vaja.
Aire! Fot el camp!
Sinònim: Engegar a escampar la boira (o a cagar, o a dida, o a fer verd, o a l'altra part de món, o a la quinta forca, o a menjar fenàs a les ribes, o a munyir gossos, o a nadar a Segre, o a passar la barca, o a pastar fang, o a pondre, o a prendre pel cul).
Exclamació molt comuna a tota la Costa de Llevant. Significa 'fuig, aparta't'. Sol cridar-se també als porcs, per a fer-los caminar. De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: Canet de Mar.
Expressió per excitar a moure's de pressa i amb coratge.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Exclamació per a indicar a un que marxi d'un lloc o faci una feina.
Crit per a fer fugir una persona.
Interjeccions i locucions exclamatòries.
Interjecció per treure's algú del davant.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Només volia una moto, que, per cert, no se'm va comprar mai. Només volia un cotxe, i aire! Bon vent i barca nova. Però roda el món i torna al Born, que diuen.
Lloc: Camprodon, Vallespir.
Voldrà acabar la frase. Segur. Tot això era per dir-me que tinc de passar pel tubo, si no... Si no, ja puc agafar la maleta, la màquina d'escriure i el rellotge i aire!, con la música a otra parte.
Interj. ab que se exprèssa la estranyesa ó sorpresa que causa alguna cosa.
Equivalent en castellà: Caramba!
Interj. ab que se exprèssa la estranyesa ó sorpresa que causa alguna cosa.
Equivalent en italià: Cospetto.
Interj. ab que se exprèssa la estranyesa ó sorpresa que causa alguna cosa.
Equivalent en llatí: Hui!
Interj. ab que se exprèssa la estranyesa ó sorpresa que causa alguna cosa.
Equivalent en francès: Malepeste.
Interj. que servex pera expressar algun enfado.
Equivalent en francès: Peste!
Interj. que servex pera expressar algun enfado.
Equivalent en italià: Poffar il mondo.
Interj. que servex pera expressar algun enfado.
Equivalent en llatí: Vah.
Interj. que servex pera expressar algun enfado.
Equivalent en castellà: Vaya.
Aire
1 font, 1839.
Interj. ab que se alènta ó excita á executar alguna cosa pròmtamènt ó ab vigòr.
Equivalent en francès: Allons!
Interj. ab que se alènta ó excita á executar alguna cosa pròmtamènt ó ab vigòr.
Equivalent en francès: Courage.
Interj. ab que se alènta ó excita á executar alguna cosa pròmtamènt ó ab vigòr.
Equivalent en llatí: Eja.
Interj. ab que se alènta ó excita á executar alguna cosa pròmtamènt ó ab vigòr.
Equivalent en llatí: Heus.
Interj. ab que se alènta ó excita á executar alguna cosa pròmtamènt ó ab vigòr.
Equivalent en italià: Orsù.
Interj. ab que se alènta ó excita á executar alguna cosa pròmtamènt ó ab vigòr.
Equivalent en castellà: Sus.
Interj. ab que se alènta ó excita á executar alguna cosa pròmtamènt ó ab vigòr.
Equivalent en francès: Sus.
Ayre!
1 font, 1867.
De desagrado.
Para dar ánimo.