Paremiologia catalana comparada digital

Al cel sia

21 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1864.

Al cel sia

11 fonts, 1968.
Fórmula de pregar pels difunts.
Equivalent en castellà: Que Dios lo tenga en su santa gloria.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 11. Edicions 62.
Mena de pregària quan s'esmenta un difunt.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.1. Cel i infern. Dites», p. 260. Editorial Moll.
Es diu d'una persona morta.
El pare, al cel sia, ens va fer estudiar.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules. La mort», p. 387. Editorial Gregal.
Per anomenar a una persona difunta.
COR / Vera Grau, Idali (2021). Correu electrònic.
Frase amb què jom expressa respecte en anomenar un difunt.
Això, sempre ho deia la mare, al cel sia.
Equivalent en castellà: Que Dios te tenga en su santa gloria.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Cel», p. 62. Enciclopèdia Catalana.
Es diu piadosament en anomenar una persona difunta.
En Pepet, al cel sia, em va explicar com funcionava aquesta màquina abans de morir / En Manel, al cel sigui, havia estat mosso d'esquadra.
Sinònim: En pau descansi, Déu el tingui al cel, Déu el tingui a la glòria.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Mort (adj.)». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Giménez, Toni (2016): Ficar-hi el nas «Expressions religioses populars», p. 1. Web.
Expressions d'us en parlar dels difunts.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Enterrament», p. 75. Edicions Polígrafa.
Quan li donen la notícia d'alguna defunció.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLII. Més expressions del pare», p. 156. Llibres de l'Index, S.A.
Es diu en parlar d'un mort.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 108. Llibres de l'Index, S.A.
Fórmula de pregar pels difunts.
Sinònim: Veg. Déu l'hagi perdonat.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 16. Edicions 62.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Mort». Blogger.

Al cel sigui

4 fonts, 1980.
Imprecació tradicional per a referir-se a algú que ha mort.
Sinònim: Déu l'hagi perdonat.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Déu», p. 158. Llibres de l'Index, S.A.
Fórmula pietosa per a referir-se a una persona difunta.
Sinònim: Déu l'haja (o l'hagi) perdonat.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Perdonar», p. 348. Llibres de l'Index, S.A.
Fórmula clàssica en un condol.
Què podem di del mort? Déu l'hagi perdonat, que descansi en pau i al cel sigui.
Lloc: Constantí.
Cerdà Massó, Ramon (2017): Parla i costums del Constantí dels quaranta i cinquanta. Assaig de dialectologia fractal «7.2 Locucions», p. 136. Ajuntament de Constantí.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B4) Encomanacions funeràries», p. 16. Editorial Acebo.
La Natàlia em recorda el meu pare, al cel sigui, el vell i rònec Miralpeix, que Déu l'hagi ben perdonat, que aquest sí que ho necessita.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «La novel·la de l'hora violeta. 1964», p. 115. L'Avui / El Punt Avui.

Al cel sía

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: En paz descanse, en gloria esté.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. A», p. 201. Imp. de J. Horta.

Al cel sia ell i tots es morts

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. A», p. 85. Consell de Mallorca.

Al cel siga

1 font, 1864.
Tindria jo vint-i-un anys, / quan lo pare que al cel siga, / va fer abaix de la botiga / lo corral que es tanca amb pany.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): L'Esquella de la Torratxa. Gatada en dos actes, en vers i en català del qu'ara's parla «Acte primer. Escena IV». Manuscrit.

Al cel siga!

1 font, 2016.
Sinònim: Al cel estiga!
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Cel», p. 493. Autoedició.