Paremiologia catalana comparada digital

Al descobert

17 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1803.

Al descobert

7 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Al descubierto.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 31. Editorial Pòrtic.
Equivalent en castellà: Al descubierto.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 75. Editorial Diàfora.
Sense res que ho cobreixi / sense cobert, sense abric / de manera visible, sense amagar a la vista.
Va caure la meitat del sostre i dues cambres han quedat al descobert / El vent s'endugué la tenda i quedàrem al descobert.
Sinònim: A la vista (d'algú), a la serena, a cel descobert, sota les estrelles, al ras, a cel obert, a camp ras.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Intempèrie». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Tenia tots els comptes al descobert.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 24. Llibres de l'Index, S.A..
Sense cobert; sense abric.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 82. Editorial Millà.
Insolvent.
Sinònim: Negatiu, sense fons, sense garantia, buit, desproveït.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 32. Edicions 62, accepció 2.
Sense res que ho cobreixi.
Sinònim: Descobert, destapat, a la vista | Veg. tb. A camp ras.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 32. Edicions 62, accepció 1.

Quedarse al descubert

2 fonts, 1803.
F. quedarse sèns abrig.
Equivalent en llatí: In propatulo derelinqui.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Descubert, ta», p. 233.
F. quedarse sèns abrig.
Equivalent en castellà: Quedarse al descubierto.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Descubert, ta», p. 233.
Fr. Quedarse sèns abrig expòsad á la inclemencia del tèmps.
Equivalent en francès: Coucher à la belle étoile.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Descubert», p. 667. Impremta de Josep Torner.
Fr. Quedarse sèns abrig expòsad á la inclemencia del tèmps.
Equivalent en francès: Coucher au bivouac.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Descubert», p. 667. Impremta de Josep Torner.
Fr. Quedarse sèns abrig expòsad á la inclemencia del tèmps.
Equivalent en italià: Dormir allo scoperto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Descubert», p. 667. Impremta de Josep Torner.
Fr. Quedarse sèns abrig expòsad á la inclemencia del tèmps.
Equivalent en castellà: Quedarse al descubierto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Descubert», p. 667. Impremta de Josep Torner.
Fr. Quedarse sèns abrig expòsad á la inclemencia del tèmps.
Equivalent en llatí: Sub dio agere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Descubert», p. 667. Impremta de Josep Torner.

Deixar al descobert

1 font, 1988.
[...] el despreniment d'una escata de pintura va desfigurar-li els llavis i deixà al descobert la blancor de l'esponjós arrebossat de guix de la paret.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Segona part. L'illa dels tretze sants. VI», p. 171. Edicions de la Magrana.

Posar (alguna cosa) al descobert

1 font, 2004.
Mostrar alguna cosa clarament, fer palès.
Va posar les seves intencions al descobert / S'ha posat al descobert una xarxa il·legal de prostitució.
Sinònim: Posar (alguna cosa) de manifest, fer aparès (alguna cosa).
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Descobrir». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Posar al descobert

1 font, 1968.
[...] vull arribar a descobrir-ne l'entranya, i, si voleu, la mala entranya i el mal esperit; posar al descobert el pecat original, el vici capital, la màcula de la pàtria, la tara nacional, dels catalans.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «I. Com ens hem vist. 10. El llibre de Valentí Almirall», p. 125. Editorial Pòrtic.