Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1142. Editorial Selecta-Catalonia.
Alhaja que té boca ningú la toca
10 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1883.
Bèstia que té boca, ningú la toca
3 fonts, 1951.
Lloc: Marina Baixa.
Alhaja que te boca, ningú la toca
2 fonts, 1900.
Bona es la prudencia. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
«Alhaja» que té boca, ningú la toca
1 font, 1992.
Alaja que té boca / no es toca
1 font, 1966.
Lloc: Lleida.
Alhaja que te boca ningú la toca
1 font, 1883.
Sinònim: Lo ca que be lladra be guarda la casa.
Joia que té boca ningú la toca
1 font, 2012.
Tothom fuig d'allò que comporta despeses.
Equivalent en castellà: Alhaja que tiene boca nadie la toca.