Paremiologia catalana comparada digital

Anar-se'n de la boca

16 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1979.

Anar-se'n de la boca

14 fonts, 1979.
Sinònim: v. Afluixar la llengua.
Equivalent en castellà: Irse de la boca.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 17. Edicions 62.
Dir allò que convenia callar.
Equivalent en castellà: Irse de la boca (o de la lengua).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Boca», p. 35. Enciclopèdia Catalana.
Dir allò que convenia callar.
No ho haurien descobert si algú no se n'hagués anat de la boca.
Sinònim: Afluixar la llengua, anar-se'n de la llengua.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desbocar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ser indiscret.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «B», p. 25. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Parlar indegudament.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Dir allò que s'havia de mantenir en secret.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Equivalent en castellà: Irse de la boca.
Font: DE.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «IV. Un campo semántico. Boca», p. 193. Estudios Románicos.
Ningú no va saber el secret fins que un se'n va anar de la boca.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 122. Llibres de l'Index, S.A..
Sinònim: Veg. Afluixar la llengua.
Equivalent en castellà: Irse de la boca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Boca». Editorial Barcanova.
Dir allò que convenia callar.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Boca, bocades», p. 20. Editorial Millà.
Afluixar la llengua.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Boca m. o f.», p. 53. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 165. Universitat Miguel Hernández.
Parlar indegudament.
Sinònim: Veg. Afluixar la llengua.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 33. Edicions 62.
Dir allò que convenia callar.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Boca», p. 6. Curbet CG Edicions.

Anar-se'n de la boca (de la llengua)

1 font, 2018.
Dir allò que convenia callar.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De la cara, de la boca, del menjar i del beure. La boca. Algunes expressions al voltant de la boca», p. 161. Editorial Gregal.

Anar-se'n de la boca (o de la llengua)

1 font, 1997.
Dir una inconveniència.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 87. Edicions 62.