Paremiologia catalana comparada digital

Animalet de Déu, ja que no menges, beu

11 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.

Animalet de Déu, ja que no menges, beu

7 fonts, 1951.
Es diu per acaronar un infant.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.1 Animal/Bèstia. Refranys», p. 25. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1050. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1554», p. 563. Columna Edicions.
Es diu amorosament als menuts que estan delicats de salut i mengen poquet.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Altres animals», p. 470. Edicions 62.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.7. Suspicàcies i malícies, pecats i picardies», p. 246. Eixam Edicions.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Animalades», p. 105. J. Huguet Pascual, editor.

Animalets de Déu, ja que no menges... beu

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.

Animalet de Deu, ya que no menges, beu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 24. Editorial Arte y Letras.

Animalet de Déu; ja que no menges, beu

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 68. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.