Paremiologia catalana comparada digital

Fer tentines

47 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1803.

Fer tentines

22 fonts, 1902.
Quan de nou se posà a la via, fent tentines i arrapant-se pels marges, ja només l'arrossegava aquella anhelant voluntat d'arribar a terme.
«Català, Víctor» (1902): Drames rurals «En Met de les Conques», p. 37. Edicions 62.
Equivalent en castellà: Hacer pinitos.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 118. Editorial Pòrtic.
Caminar insegur d'una persona en estat d'embriaguesa.
Sinònim: Fer esses | Anar de tort.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. Del vi, del mam, dels abusos i de les seves conseqüències», p. 200. Editorial Gregal.
Tentines (mot d'origen expressiu), són les passes vacil·lants que fa un convalescent, un embriac, un nen petit que comença a caminar, un vell decrèpit i xaruc.
L'avi es va voler llevar i anava fent tentines.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. De les cames, dels peus i del caminar», p. 74. Editorial Gregal.
…en lloc d'avançar amb pas decidit cap a la conquesta del cim d'una veritable categoria de ciutadans, tots plegats fem tentines amb el perill d'ensopegar pendent avall.
Cardús i Ros, Salvador (1995): Avui «Diàleg. La televisió antimoderna i l'Espanya…», p. C1. L'Avui / El Punt Avui.
Cambela.
Com que havia begut massa, se'n va anar cap a casa fent tentines.
Equivalent en gallec: Facer cambelas.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 57. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Tentines.
Com que havia begut massa, se'n va anar cap a casa fent tentines.
Equivalent en gallec: Facer cambelas.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 125. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Equivalent en castellà: Tambalearse, hacer pinitos.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 262. Editorial Diàfora.
Vacil·lar / dubtar a prendre una decisió, a mantenir una actitud, etc.
Ell no s'acaba de decidir; fa tentines entre una cosa i l'altra.
Sinònim: Mitja figa mig raïm.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Dubtar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Caminar sense estabilitat.
Va carrer avall fent tentines, a veure si caurà.
Sinònim: Fer esses, anar de cantó.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Tentinejar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Fer passes vacilants com les d'una criatura que tot just comença a caminar.
Fer tentines un embriac, un convalescent, etc.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 104. Editorial Claret.
Fer tortes els infants i els beguts quan caminen.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tentines (fer)», p. 70. Edicions Polígrafa.
[…] si estem sempre com gat i gos i vivim constantment en moció i emoció, i ens la passem en crisi —que vol dir separació—, i anem a bursades i batzegades i fent tentines?
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «I. Com ens hem vist. 3. La continuïtat», p. 36. Editorial Pòrtic.
A Vic es diu «tintines».
S'havia fet gran i caminava fent tentines.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 202. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: Tentinejar, trontollar, balancejar-se, trontollejar.
Equivalent en castellà: Tambalearse.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 203. Editorial Claret.
Al cap d'una estona, la dona s'aixeca de la butaca i va cap al llit, fent tentines, perquè no pot ni obrir els ulls.
Monzó, Quim (1992): El perquè de tot plegat «El jurament hipocràtic», p. 127. Edicions dels Quaderns Crema.
Vacil·lar.
Sinònim: Titubar, titubejar, tentinejar, tastanejar.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 187. Edicions 62, accepció 1.
Caminar sense estabilitat.
Sinònim: Veg. Fer esses 2.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 187. Edicions 62, accepció 2.
Anar amb inestabilitat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Moviments del cos. Desplaçar-se», p. 65. Edicions 62.
Vacil·lar.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Volició: (2) decisió», p. 81. Edicions 62.
Caminava entre ombres, sentia un regust agredolç en veure's estrangera de tot i, fent tentines, pensà que tot just ara aprenia a sofrir.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «L'hora dispersa (Ells i la Norma). II», p. 183. L'Avui / El Punt Avui.
Anar begut.
Lloc: Empordà.
Sabater i Costa, Robert (2021): D'abantes a Xurrencai. El parlar de l'Empordà «Frases fetes. F», p. 78. Gorbs Comunicació i Edicions.
Molts dels modismes que utilitzen aquests i els altres autors del segle XVIII (GUillem Roca i Segura) són vius encara actualment.
Serra Milà, Maria Rosa (2003): Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Girona, 6-14 de setembre de 2003), p295-300 «Refranys i frases fetes a la llengua literària del XVIII - https://aillc.espais.iec.cat/files/2020/10/13_1_aillc_294_300.pdf», p. 299. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinó un ser limitat, que fa tentines, tentines reals en la vida real.
Simó, Isabel-Clara (1990): Els ulls de Clídice «Capítol 4», p. 95. L'Avui / El Punt Avui.
Fent tentines em vaig acostar a la taula de canya i vaig trobar un altre paper que deia:…
Simó, Isabel-Clara (1990): Els ulls de Clídice «Capítol 8», p. 185. L'Avui / El Punt Avui.
15 d'octubre. Vaig a esmorzar fent tentines. Camino amb les mans a frec de les parets, no fos cas que el talgo trontollés i em fes perdre l'equilibri.
Torner, Carles (1994): Avui «Diàleg. L'altra vida», p. C2. L'Avui / El Punt Avui.
Caminar vacil·lant.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Frases fetes», p. 71. Tàndem Edicions.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. F», p. 23. Amics de Tous.

Fer tintines

3 fonts, 1918.
De: Negre i Balet, Raimond.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0018 «195 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361013». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
El caminar de tort que fan els borratxos.
Aquest vi fa fer tintines.
Lloc: Olost, Sant Hilari Sacalm, Llofriu, Borges Blanques.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tintines (fer)», p. 96. Edicions Polígrafa.
Anar de tort, potser per haver begut massa.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Fer tintines», p. 68. Pagès Editors.
Anar de tort, potser per haver begut massa.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Tintines», p. 143. Pagès Editors.

Anar de tentines

1 font, 1995.
Només us prego que no els doneu cap empenta sobtada, perquè van una mica de tentines i potser caurien.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 153. Columna Edicions.

Fer tentinas

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Hacer pinicos, pinos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 372.
Equivalent en llatí: Pedetentim sensimque prima vestigia figere, tentare.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 372.
Sinònim: V. Fer.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tentinas», p. 359.

Fèr tentinas

1 font, 1839.
Fr. que se diu de las criaturas cuand comensan á caminar ab pas mal segur, y dels convalescènts ó que han estad llarg tèmps en lo llit cuand se llèvan.
Equivalent en castellà: Hacer pinicos.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tentina», p. 876. Impremta de Josep Torner.
Fr. que se diu de las criaturas cuand comensan á caminar ab pas mal segur, y dels convalescènts ó que han estad llarg tèmps en lo llit cuand se llèvan.
Equivalent en castellà: Hacer pinos.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tentina», p. 876. Impremta de Josep Torner.
Fr. que se diu de las criaturas cuand comensan á caminar ab pas mal segur, y dels convalescènts ó que han estad llarg tèmps en lo llit cuand se llèvan.
Equivalent en francès: Chanceler.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tentina», p. 876. Impremta de Josep Torner.
Fr. que se diu de las criaturas cuand comensan á caminar ab pas mal segur, y dels convalescènts ó que han estad llarg tèmps en lo llit cuand se llèvan.
Equivalent en francès: Faire des esses.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tentina», p. 876. Impremta de Josep Torner.
Fr. que se diu de las criaturas cuand comensan á caminar ab pas mal segur, y dels convalescènts ó que han estad llarg tèmps en lo llit cuand se llèvan.
Equivalent en francès: Marcher pas à pas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tentina», p. 876. Impremta de Josep Torner.
Fr. que se diu de las criaturas cuand comensan á caminar ab pas mal segur, y dels convalescènts ó que han estad llarg tèmps en lo llit cuand se llèvan.
Equivalent en italià: Barcollare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tentina», p. 876. Impremta de Josep Torner.
Fr. que se diu de las criaturas cuand comensan á caminar ab pas mal segur, y dels convalescènts ó que han estad llarg tèmps en lo llit cuand se llèvan.
Equivalent en italià: Segnar orme incerte.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tentina», p. 876. Impremta de Josep Torner.
Fr. que se diu de las criaturas cuand comensan á caminar ab pas mal segur, y dels convalescènts ó que han estad llarg tèmps en lo llit cuand se llèvan.
Equivalent en italià: Vacillare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tentina», p. 876. Impremta de Josep Torner.
Fr. que se diu de las criaturas cuand comensan á caminar ab pas mal segur, y dels convalescènts ó que han estad llarg tèmps en lo llit cuand se llèvan.
Equivalent en llatí: Nutante gressu incedere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tentina», p. 876. Impremta de Josep Torner.

Fer tentines ò tintines

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Hacer pinos ó pinitos, andar á tatas.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. F», p. 177. Imp. de J. Horta.

Tentines

1 font, 2019.
Passes vacil·lants, com les d'un malalt, nadó, begut, etc.
Dissabte vaig arribar a casa de la discoteca fent tentines.
Riquesa lèxica (2019): «https://www.instagram.com/p/B3Js7WwIArw/». Instagram.