Paremiologia catalana comparada digital

Any de boirines, any de garberes

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.

Any de boirines, any de garberes

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Vària», p. 1014. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1638», p. 583. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Any». Web.
Equivalent en francès: Année de brumes, année de gerbiers.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Boira i nuvols / Brume et nuages», p. 538. Robert Morel Editeur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. L'any», p. 185. Edicions 62.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. El refrán trata de dar significado a que los años con situaciones de nieblas son mejores para almacenar montones de plantas segadas en el campo. Posiblemente por una alta humedad cerca del suelo y ayudar a crecer a las especies vegetales. De: Bonafé.
Lloc: Mallorca.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 599. Universitat de les Illes Balears.

Any de boirines, any de farines

2 fonts, 1999.
Aquestes boirines duen bon any.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.7. Any (vegeu també 4.1 Anyades i 9.2 Edats) Refranys», p. 181. Editorial Moll.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del pagès». Web.