Paremiologia catalana comparada digital

Any de llentrisca, any de rates

11 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

Any de llentrisca, any de rates

7 fonts, 1951.
Les rates tenen molt de menjar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.1. Anyades i esplets / Llavors i gra / Florir i granar», p. 190. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Vària», p. 1014. Editorial Selecta-Catalonia.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «rata», p. 222. Editorial Millà.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1653», p. 586. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. L'any», p. 185. Edicions 62.
Volen dir que quan és bon any de llentrisca, sol ser abundós en rates. La llentrisca és l'aliment per als ocells, a les rates no els manca el menjar.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «172 Any», p. 35. Institut Menorquí d'Estudis.
Quan hi ha abundpancia, no hi falten es vividors.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Arbres. Plantes. Fruites», p. 164. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Any de llentiscla, any de rates

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 22. Consell de Mallorca.

Any de llentrisca, / any de ratas

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. V.- Arbres, plantes, fruites», p. 285. Institut Menorquí d'Estudis.

Any de llentrisca, / any de rates

1 font, 1966.
Lloc: Menorca.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Any», p. 229. Edicions Polígrafa.
Llentrisca: La fruita de la mata en son peu femella. Serveix d'aliment a ocells i tota classe de bestiar. D'aquest fruit se'n feia oli pel llum. Els antics habitants de les Balears, segons sembla, s'hi untaven el cos per a guardar-lo del fred.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llentrisca», p. 163. Edicions Polígrafa.