Paremiologia catalana comparada digital

Apotecari aconductat, o bé lladre o bé pelat

30 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1900.

Apotecari aconductat, o lladre o pelat

5 fonts, 1999.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. Els metges i els apotecaris», p. 42. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.
Sinònim: Apotecari aconductat, pobre o condemnat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els metges», p. 303. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.10. Professions sanitàries i institucions. Apotecaris», p. 260. Universitat Miguel Hernández.

Apotecari aconductat, pobre o condemnat

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1090. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.
Sinònim: Apotecari aconductat, o lladre o pelat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els metges», p. 303. Edicions 62.

Apotecari aconductat, mort de gana o rebentat

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1090. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.

Apotecari aconductat, o bé lladre o bé pelat

3 fonts, 1992.
El que es deien "iguales" amb els metges i apotecaris ja han passat a la història. però es prestaven, o bé a abusos, o a esser ruínoses per al professional.
Sinònim: Apotecari aconductat, o pobre o condemnat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.8. Diversos. Refranys», p. 77. Editorial Moll.
Lloc: Alcover (Alt Camp).
Cavallé, Joan (1992): Butlletí del Centre d'Estudis Alcoverencs, núm. 60 «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883). Modismes i penjaments sobre alguns pobles de l'Alt Empordà», p. 12. Centre d'Estudis Alcoverencs.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1842», p. 634. Columna Edicions.

Apotecari aconductat mor de gana o pelat

1 font, 2003.
Sinònim: Apotecari aconductat mor de gana o rebentat | Apotecari aconductat mor de gana o tronat.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. Els metges i els apotecaris», p. 42. Pagès Editors.

Apotecari aconductat mor de gana o rebentat

1 font, 2003.
Sinònim: Apotecari aconductat mor de gana o pelat | Apotecari aconductat mor de gana o tronat.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. Els metges i els apotecaris», p. 42. Pagès Editors.

Apotecari aconductat mor de gana o tronat

1 font, 2003.
Sinònim: Apotecari aconductat mor de gana o pelat | Apotecari aconductat mor de gana o rebentat.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. Els metges i els apotecaris», p. 42. Pagès Editors.

Apotecari aconductat o bé lladre o bé pelat

1 font, 1987.
Griñó i Garriga, David (1987): Metges i apotecaris segons el refranyer, p. 5. Autoedició.

Apotecari aconductat o be lladre(pobre) o be pelat(condemnat)

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.10. Professions sanitàries i institucions. Apotecaris», p. 260. Universitat Miguel Hernández.

Apotecari aconductat, / o bé lladre o bé pelat

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aconductar», p. 57. Edicions Polígrafa.

Apotecari aconductat, / o bé pobre o condemnat

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Apotecari», p. 253. Edicions Polígrafa.

Apotecari aconductat, ò be lladre ò be pelat (ó be pòbre ò condemnat)

1 font, 1900.
Alguns diuen del apotecari: Tant si t'aconductes còn no, també't pelará.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «I. Professions mèdiques», p. 89. Centre Excursionista de Catalunya.

Apotecari aconductat, o pobre o condemnat

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. Els metges i els apotecaris», p. 42. Pagès Editors.

Metge aconductat / mor de gana o rebentat

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Metge», p. 168. Edicions Polígrafa.

Metge aconductat mor de gana o reventat

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.10. Professions sanitàries i institucions. Metges», p. 263. Universitat Miguel Hernández.

Metge aconductat mort de gana o rebentat

1 font, 1987.
Lloc: Manresa.
Griñó i Garriga, David (1987): Metges i apotecaris segons el refranyer, p. 1. Autoedició.

Metge aconductat, mor de gana o rebentat

1 font, 2008.
Gràcies a Déu avui ja no n'hi ha. Fins i tot crec qe aquesta pràctica està prohibida.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.2. Salut i malaltia. Dites. ).4.2.1. Metges», p. 359. Editorial Moll.

Metge aconductuat, mor de gana o rebentat

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1741», p. 104. Columna Edicions.

Metje aconductat, mòr de gana ò reventat

1 font, 1900.
Perquè, pagantse pòc les conductes, ha de tenir molta clientèla per podèr viure.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «I. Professions mèdiques», p. 89. Centre Excursionista de Catalunya.