Paremiologia catalana comparada digital

Val més suar que esternudar

60 recurrències en 28 variants. Primera citació: 1880.

Val més suar que esternudar

18 fonts, 1985.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La salut i la malaltia. Malaltia», p. 88. Edicions Tres i Quatre.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
E. V. Equip (1985): «Dites». Caprabo.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes. Encreuats «De la salut», p. 37. Autoedició.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 404. Web.
El deia la mare.
Sinònim: Val més suar que estossegar.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 214. Llibres de l'Index, S.A..
Sinònim: Val més suar que estossegar.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLV. Els girs ponderatius», p. 184. Llibres de l'Index, S.A..
Equivalent en castellà: Más vale sudar que toser y más sufrir que gemir.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Suar», p. 119. Edicions 62.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 30. Editorial Acebo.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 60. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Salut i remeis casolans», p. 172. Institut Francesc Ribalta.
Escatologia.
Lloc: Sant Boi de Llobregat.
Serret i Bernús, Carles (2021): Ràdio Sant Boi. La República Santboiana. Memòria i patrimoni «Refranys i frases fetes d'una santboiana del segle XX». La República Santboiana.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «VII. Temps i calendari a la carta», p. 75. Autoedició.

Més val suar que esternudar

6 fonts, 1987.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «M», p. 77. Ajuntament d'Alzira.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La salut i la malaltia», p. 42. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Sinònim: Més val suar que tremolar.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 104. Editorial l'Esquer.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 220. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Sinònim: Més val suar que tremolar.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.6. Funcions i necessitats del cos. 4.6.2. Algunes funcions i fenòmens fisiològiques. Suar», p. 83. Eixam Edicions.

Val més suar que estornudar

6 fonts, 1915.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. La malaltia», p. 39. Pagès Editors.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Per a 'l regim de la salut hi ha un conjunt de proverbis que poden ser de gran utilitat. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/55/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Expel·lir la suor pels porus de la pell. Es creu que així s'eliminen totes les toxines del cos.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La salut», p. 46. Editorial de Vecchi.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Suor / Suar», p. 226. Universitat Miguel Hernández.

Val més suar / que esternudar

3 fonts, 1968.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De la salut», p. 10. Autoedició.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Esternudar», p. 334. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Val més suar / que gemegar.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Suar», p. 188. Edicions Polígrafa.

Val més suar que estossegar

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 1496», p. 202. Columna Edicions.
Lloc: Vallromanes (Vallès Oriental).
Oral / Mare Vicenç Prims (2012):. Correu electrònic.

Mes val suar q'estornudar

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «M», p. 41. Real Academia de Historia.

Mès val suar qu'estossegar

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quart ramallet. Flors de tot temps y tot color», p. 85. Imprempta de Carlos Latrobe.

Mes val suar que estornudar

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 103. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Més val suar que estornudar

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. M», p. 152. Edicions Víctor.

Més val suar que estossegar

1 font, 2018.
Significa que convé més patir una mica de calor que desabrigar-se quan hi ha perill de refredats.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Aparell respiratori. Tos, tosseta, tossarra i estosseguera», p. 147. Editorial Gregal.

Mes val suar que estossegar

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «S», p. 47. Manuscrit.

Més val suar, qu'estornudar

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 170. Editorial Arte y Letras.

Més val suar, que esternudar

1 font, 1989.
Amb la llarga mostra restant no classificada, encara podem fer dos grups: Per una banda aquells que podríem anomenar com sentències que proposen una determinada conducta.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XVI. D'altres amb criteris filosòfics, educatius (o... deseducatius)», p. 147. Autoedició.

Mès val suar, que tossir (estossegar, tremolar, estornudar, gemegar)

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Más vale sudar, que toser (estornudar).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 105. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Mieux vaut suer, que grelotter (tousser).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 105. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Mieux vaut trop chaud, que trop froid.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 105. Centre Excursionista de Catalunya.

Més val suhar, que gemegar (o estossegar)

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «S», p. 90. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Val més (o Més val) suar que esternudar

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 302. Edicions 62.

Val més suâ / que nestossegâ

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Val mes suá que bufá

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Val més suar / que estossegar

1 font, 1968.
Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estossegar», p. 356. Edicions Polígrafa.

Val més suar que «estornudar»

1 font, 1990.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. La salut i la higiene», p. 118. Museu Arxiu de Sentmenat.

Val mes suar que bufar

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «20. La natura - 20.6. Fred i calor». Web.

Val més suar que estonudar

1 font, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 73. Editorial Millà.

Val mes suar que estossegar

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 19. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Val més suar que fer atxems

1 font, 1984.
Sa suor és, més sana que es refredat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 235. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Val mes suar que tossir

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «II. Sobre medicina é higiene». Estampa de'n Tomás Carreras.

Val més suar, que esternudar

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Salut, consells, malalties i remeis», p. 72. Editorial Sargantana.

Val mes suar, que estornudar

1 font, 1914.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1914): Libertad, Año VII, Núm. 321, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Val més suar, que tossir

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 144. Editorial Rourich.