Paremiologia catalana comparada digital

Arruixa, que plou!

19 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1926.

Arruixa que plou

7 fonts, 1987.
De ploure.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «III. Oratge i vents. El mot temps», p. 32. Autoedició.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Izquierdo, Maria (2022): «https://twitter.com/marieta_1974/status/1485517211267702784». Twitter.
Es diu per a expressar que una persona rep un bonegó amb raó, o que no té trellat el que es fa.
Arruixa que plou i faràs polseguera!
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «A», p. 36. Juli Jordà Mulet.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions…», p. 158. Editorial l'Esquer.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «A», p. 43. Autoedició.
Es diu a qui no fa cas d'una cosa que li manen fer. En clara al·lusió a la inutilitat de l'acció d'arruixar el carrer quan està plovent.
Roselló Gimeno, Roberto (2014): El Periòdic.com «Algunes frases fetes que diem a Borriana (IV) - https://www.elperiodic.com/opinion/parotets/algunes-frases-fetes-diem-borriana_4421». Web.

Arruixa, que plou!

5 fonts, 1992.
Sinònim: Arruix, que pluix!
Lloc: Alcoi, Ibi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. E. Intercanvis negatius. Rebuig. Rebuig en general», p. 641. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2120», p. 709. Columna Edicions.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Calaix de sastre. A», p. 80. Edicions Víctor.
Exprs. davant d'una espifiada, una frustració, sorpresa desagradable, fiasco, etc.
Sinònim: Ara sí que l'hem feta bona!
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 120. Eixam Edicions.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Arruixa que plou!

3 fonts, 1932.
Quan es mou una rinya o a un «li canten coranta», o plouen les indirectes.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 261. Societat Castellonenca de Cultura.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 34. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Es diu quan algú no fa cas d'una cosa que li manen fer.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Arruix que plou

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

Arruix, que pluix!

1 font, 2012.
Sinònim: Arruixa, que plou!
Lloc: Callosa.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. E. Intercanvis negatius. Rebuig. Rebuig en general», p. 641. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Arruixa, que plou

1 font, 1926.
Ho diuen quan algú reprèn un altre amb molt bon encert.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Arruixar o Ruixar Loc. b)». Editorial Moll.

Arruixa, que plòu!

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 30. Editorial Arte y Letras.