Paremiologia catalana comparada digital

Barca, per qui la cavalca

12 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

Barca, per qui la cavalca

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1026. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Sobre barques». Web.
Desaconsella comprar o utilitzar embarcacions en general perquè no generen més que feina, despeses i perills.
Sinònim: Similar: Qui tinga cucs, que pele fulla.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 195. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els mariners i els pescadors», p. 352. Edicions 62.

Barca, per qui la qualca

4 fonts, 1984.
El qui maneja directament una empresa és el qui guanyà més.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Barca», p. 37. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 207», p. 50. Columna Edicions.
Ho diuen per significar que el qui guanya més en una empresa és aquell qui la maneja directament (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «345 Barca», p. 59. Institut Menorquí d'Estudis.
Qui guanya més, ha de manejar s'empresa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Marina», p. 228. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Barca per qui la cavalca

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Barca, / per qui la cualca

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXV.- Marina», p. 309. Institut Menorquí d'Estudis.