Paremiologia catalana comparada digital

Barra de cap i dona d'esquena

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1918.

Barra de cap i dona d'esquena

5 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 264», p. 60. Columna Edicions.
Sinònim: Pedra de través i i dona de ventre aguanten un temple.
Lloc: Menorca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Són invencibles.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 556. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 173. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Esquena», p. 194. Universitat Miguel Hernández.

Barra de cap / i dòna d'esquèna, o Barra de cap / i dòna qui plòra

1 font, 1918.
Son invencibles.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XIV.- Dones», p. 297. Institut Menorquí d'Estudis.

Barra de cap i dona a l'esquena

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Barra de cap i dona d'esquena (o barra de cap i dona qui plora)

1 font, 1993.
Són invencibles. Vegi's n. 355.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «353 Barra», p. 59. Institut Menorquí d'Estudis.

Barra de cap, i dona d'esquena, són invencibles

1 font, 1984.
Davant açò, s'homo derrencleix.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dones», p. 195. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.