Paremiologia catalana comparada digital

Tenir més paraules que un breviari

21 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1839.

Te mes lleys que un breviari

2 fonts, 1910.
De: Oliver i Castañer, Jaume.
Lloc: Tortosa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0708/0052 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371323». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Tenir més paraules que un breviari

2 fonts, 1970.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 702», p. 850. Columna Edicions.
Lloc: Llucmajor.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Paraula», p. 140. Edicions Polígrafa.

Tenir més paraules que un misser

2 fonts, 1984.
Sempre sebre que ha de dir.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Tenir. Comparacions», p. 130. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Tenir explicació per tot.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IX. Llenguatge Sèrie A. Xerrar», p. 154. Hora Nova.

Mes paraules qu'un breviari

1 font, 1917.
Se sol dir d'aquell qui enrahona pels colzes. De: Vayreda i Olives, Pere.
Calla, calla! barloca, que tens mes paraules que cap breviari.
Lloc: La Garrotxa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Que un breviari

1 font, 2003.
Tindre més lleis.
Té més lleis que un breviari.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Comparacions». Web.

Te mes lleis que cap breviari

1 font, 1922.
Un que parla molt. De: Junyent, Eduard.
Lloc: Vic (Osona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1922): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0015 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1360416». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Té més lletra que un breviari

1 font, 1967.
Es diu de la persona molt entesa.
Lloc: Palamós.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Breviari», p. 284. Edicions Polígrafa.

Té més paraules que un brevari

1 font, 2008.
És molt xerrador.
Sinònim: Té més paraules que un missal.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Dites», p. 471. Editorial Moll.

Té mes paraules que un breviari

1 font, 1996.
Esser molt xerrador. No callar mai.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1996): S'Unió de S'Arenal, 112 «Espigolant dins l'antigor (XI). Mots i Dites», p. 33. S'Unió de S'Arenal.

Té més paraules que un breviari

1 font, 1991.
Molt xerrador.
Lloc: S'Arenal.
Llabrés Ramis, Joan (1991): S'Unió de S'Arenal, 54 «Dites i refranys. 14. Adjectius», p. 47. S'Unió de S'Arenal.

Té més paraules que un missèr

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. T», p. 120. Consell de Mallorca.

Tenir més lletres que un breviari (algú)

1 font, 2004.
Ésser molt lletraferit.
Sempre té coses per explicar, té més lletres que un breviari.
Sinònim: Tenir més paraules que un breviari (algú).
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Xerraire». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Tènir mès llèys que un breviari

1 font, 1839.
Fr. fam. Se diu de aquells que pera tòt troban medis de disputar y sèmpre volen tènir rahó, may las acaban, y á tòt troban resposta y contradicció.
Equivalent en castellà: Tiene mas leyes que un doctor.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Llèy», p. 132. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. Se diu de aquells que pera tòt troban medis de disputar y sèmpre volen tènir rahó, may las acaban, y á tòt troban resposta y contradicció.
Equivalent en francès: Il est un parleur assomant.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Llèy», p. 132. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. Se diu de aquells que pera tòt troban medis de disputar y sèmpre volen tènir rahó, may las acaban, y á tòt troban resposta y contradicció.
Equivalent en italià: Ha più parole che un leggio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Llèy», p. 132. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. Se diu de aquells que pera tòt troban medis de disputar y sèmpre volen tènir rahó, may las acaban, y á tòt troban resposta y contradicció.
Equivalent en llatí: Lingulaca est, linguacissimus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Llèy», p. 132. Impremta de Josep Torner.

Tenir mes paraules que un breviari

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «V. Liturgia y paraliturgia. La liturgia del breviario y sus latines», p. 118. Museu de Mallorca.

Tenir més paraules que un breviari (algú)

1 font, 2004.
Ésser molt xerraire, parlar amb gran facilitat.
Que faci el discurs l'Alexandre, que té més paraules que un breviari.
Sinònim: Tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir molt de vent a la flauta, tenir més lletres que un breviari (algú).
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Xerraire». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.