Paremiologia catalana comparada digital

Bo, bo, són confits

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Bo, bo, són confits

5 fonts, 1984.
Es diu quan un no està convençut de la bondat de la qual està revestida una persona.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Dites», p. 400. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 935», p. 204. Columna Edicions.
Es diu quan no s'està convençut de la bondat de la qual s'intenta revestir una persona.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 310. Edicions 62.
Es diu quan no s'està convençut de la bondat de la qual s'intenta revestir una persona.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «416 Bo», p. 67. Institut Menorquí d'Estudis.
Contestació per un que diu: bo, bo.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Menudeses», p. 236. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Bo, bo, son confits

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XI.- Cuina (menjúa, bevenda)», p. 294. Institut Menorquí d'Estudis.

Bo, bo, son cunfits

1 font, 2013.
Se diu cuant un alaba molt una cosa de bona.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions. B», p. 3. Cultura Popular de Menorca.