Paremiologia catalana comparada digital

Boca d'or

23 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1839.

Ésser una boca d'or

7 fonts, 1979.
Ésser eloqüent.
Escolà Ribera, Emili (2007): Frases fetes del cos humà «Boca». Web.
Parlar bé / dit d'un bon orador o de qui diu coses encertades.
Dóna bo d'escoltar-lo; és una boca d'or.
Sinònim: Tenir un bec d'or, tenir bon bec, tenir una boca d'or, saber manejar la llengua.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Eloqüent». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ésser eloqüent.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Ésser eloqüent.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Parlar bé.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Boca, bocades», p. 20. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 167. Universitat Miguel Hernández.
Ésser eloqüent.
Sinònim: Veg. Parlar com un llibre.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 115. Edicions 62.
Eloqüent. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Boca d'or

4 fonts, 1857.
Equivalent en francès: Saint Jean Bouche d'or.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Boca», p. 141. Enciclopèdia Catalana.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Suplemento. Calidades físicas ó morales denominadas como la misma cosa de que se saca la comparacion idenfiticándolas con ella misma», p. 298. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Parlador (parla bé).
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al parlar», p. 21. Edicions 62.
Bon orador.
Sinònim: Bec d'or.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Boca», p. 6. Curbet CG Edicions.

Tenir una boca d'or

2 fonts, 2004.
Dit d'un bon orador o de qui diu coses encertades.
L'acabarà convencent perquè té una boca d'or.
Sinònim: Tenir un bec d'or, tenir bon bec, ésser una boca d'or, saber manejar la llengua.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Eloqüent». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Eloqüent. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Bòca de or

1 font, 1839.
Epíteto que se dòna al que enrahòna mòlt bè ó ab elegancia.
Equivalent en castellà: Boca de oro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bòca», p. 293. Impremta de Josep Torner.
Epíteto que se dòna al que enrahòna mòlt bè ó ab elegancia.
Equivalent en castellà: Pico de oro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bòca», p. 293. Impremta de Josep Torner.
Epíteto que se dòna al que enrahòna mòlt bè ó ab elegancia.
Equivalent en francès: Bouche d'or.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bòca», p. 293. Impremta de Josep Torner.
Epíteto que se dòna al que enrahòna mòlt bè ó ab elegancia.
Equivalent en italià: Bocca d'oro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bòca», p. 293. Impremta de Josep Torner.
Epíteto que se dòna al que enrahòna mòlt bè ó ab elegancia.
Equivalent en italià: Nom che parla come un angelo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bòca», p. 293. Impremta de Josep Torner.
Epíteto que se dòna al que enrahòna mòlt bè ó ab elegancia.
Equivalent en llatí: Chrysostomus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bòca», p. 293. Impremta de Josep Torner.
Epíteto que se dòna al que enrahòna mòlt bè ó ab elegancia.
Equivalent en llatí: Facundissimus vir.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bòca», p. 293. Impremta de Josep Torner.

Boca de or, de clavell

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Apèndice. Frases calificativas», p. 106. Hermanos Espasa, Editores.

Ser una boca d'or

1 font, 2014.
A tothom encisaven les seves paraules: era una boca d'or.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 306. Llibres de l'Index, S.A.