Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Boca que diu sí també diu no

14 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1984.

Boca que diu sí també diu no

4 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1069», p. 233. Columna Edicions.
Equivalent en esperanto: Sama buŝo blovas varmon kaj malvarmon.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Saviesa i prudència, consells | Saĝo kaj prudento, konsiloj», p. 11. Associació Catalana d'Esperanto.
La persona és lliure de canviar de parer.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 213. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 165. Universitat Miguel Hernández.

Boca que diu que no, qualque pic pot dir que sí

3 fonts, 1999.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. B», p. 153. Consell de Mallorca.
La persona és lliure de canviar de parer.
Lloc: Mallorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 212. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 165. Universitat Miguel Hernández.

Boca que diu que sí i boca que diu que no: la paraula és l'home

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 165. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 79. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Boca que diu no, qualque pic pot dir sí

1 font, 2008.
A cada cosa, moment i circumstància cal donar el seu parer, sigui positiu o negatiu.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 317. Editorial Moll.

Boca que diu que no, diu que si

1 font, 1989.
Malgrat que es diu pensa molt i parla poc; relacionades amb el xarrar... A cabassos.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XII. De parlar. L'orella. Sords i raons», p. 118. Autoedició.

Boca que diu que no, qualque vegada pot dir que sí

1 font, 1984.
Qui no insisteix, res aconsegueix.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parts d'es cos», p. 254. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Boca que diu que sí i boca que diu que no: la paraula es l'home

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «B», p. 15. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Boca que diu que si, boca que diu que no, la paraula és l'home i l'home és una merda

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «B», p. 46. Autoedició.