Paremiologia catalana comparada digital

Setciències

56 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1898.

Setciències

13 fonts, 1968.
Un que presumeix de saber molt.
Sinònim: Mestretites.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Sac de renecs.
Aquesta expressió, aplicada a una persona que sap moltes coses o que presumeix de saber-ne, té la seva explicació en la referència a les 'set' arts liberals que constituïen el saber en l'època medieval, agrupades en dos blocs: el 'trivium' (Gramàtica, Lògica, Retòrica) i el 'quadrivium' (Música, Aritmètica, Geometria, Astronomia).
Un d'aquests setciències d'ara en diria «taller artesà de terrissa», però a casa sempre n'havíem dit «el forn».
Lloc: El Vendrell.
Persona que presumeix de saber molt.
Avui sabem que els setciències ficaren els peus a la galleda i que fou la gent del carrer i dels tramvies la que hi va veure clar des del primer moment.
D'una persona que ho sap tot.
Equivalent en castellà: Sabelotodo.
—Guaita la setciències —punxà la Sofia—. ¿On ho vas aprendre, això? Al llit del senyor Jaume?
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Veg. I. Artes liberales.
Es diu a (d')una persona que presumeix de saber molt.

Ser un setciències

10 fonts, 1993.
Jo no puc dir res, perquè m'acusen de ser un setciències i un tap de suro.
Per titllar algú de saberut, de molt savi, en un to una mica irònic, de burla, perquè el setciències acostuma de presumir dels seus coneixements. Ve de l'edat mitjana que es considerava que hi havia set ciències o arts liberals: la gramàtica, la dialèctica, la retòrica, l'aritmètica, la geometria, la música i l'astronomia i algú que dominava totes aquestes ciències realment era una persona amb molts coneixements.
Sinònim: Ser una rata sàvia.
Sinònim: Tenir fums.
Expressió aplicada a qui presumeix de tenir més coneixements dels que realment posseeix, l'expressió es refereix a les set disciplines en què es dividia el saber humà a l'edat mitjana, el trívium (la gramàtica, la retòrica i la dialèctica) i el quadrívium (la música, l'astronomia, l'aritmètica i la geometria). De: Vidal, Albert.
Font: L'origen de 110 dites populars. Per què diem…? (1).
Aquesta expressió fa referència a les set ciències que formaven el «trivium», les disciplines relacionades amb el llenguatge (gramàtica, retòrica i dialèctica), i el «quadrivium», les disciplines relacionades amb la ciència (música, astronomia, aritmètica i geometria). L'expressió fa referència a presumir de saber-ho tot.
Compost numeral + substantiu plural.
Ser un sabihondo.
Un savi, com «els set de la Grècia», que domina les set branques del saber, el Trívium i el Quadrívium. Text extret del llibre de Joan Soler i Amigó 'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana', editat l'any 1998 per l'editorial Barcanova.
Continuava essent diferent, un setciències retret i tímid, però un sentit de superioritat moral respecte als altres va fer que no es deixés vexar per les bromes casernàries.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).

Ser un set-ciències

8 fonts, 1982.
Presumir de saber molt de tot.
Sinònim: Ser un saberut.
Equivalent en castellà: Ser un sabelotodo, una marisabidillas.
Un noi no es podrà graduar si no fa un treball especial; però decideix marxar a Florida amb els seus amics i un set-ciències que rapta perquè treballi en lloc seu a canvi de presentar-li un grapat de.
Era un set-ciències i sovint se'l veia amb un llibre a les mans.
Lloc: Vic (Osona).
Sinònim: Ser un saberut.
Equivalent en castellà: Ser un sabiondo.
Dit d'una persona que presumeix de saber molt.
Tu que ets un set-ciències, a veure si resols aquest problema que se'ns ressisteix a tots.
Sinònim: Ser un saberut.
Equivalent en castellà: Ser un sabelotodo (o una marisabidillas, o un sabiondo).
Vull micròfons al cotxe del senyor Wilt set-ciències per poder abandonar l'observació visual.

Ésser un set-ciències

4 fonts, 1930.
Aplicat als qui pretenen saber-ho tot. Es diu que els d'Arenys de Mar són set-ciències, i que per fer més savi dormen amb ulleres. També es diu que una vegada que van anar a Calella van perdre una ciència pel camí, i que ara sols en tenen sis.
Persona erudita en diferents temes.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Algú que presum de saber molt.

Set-ciències

2 fonts, 1930.
Els grecs dividiren el saber en set branques o ciències, representant-la cada una per un savi, passant a ésser ja proverbials els set savis de Grècia, de la qual visió en manté encara el nostre poble aquest qualificatiu.
Persona que vol saber totes les coses i que per a totes vol tenir remeis i solucions.
Lloc: Palamós.
La persona saberuda.
Lloc: Poboleda.

(Ésser) en Set-ciències

1 font, 2008.

El Setciències

1 font, 1919.
S'entén per Setciències, l'home que s'arriba a creure que ho sap tot i que ningú li té d'ensenyar res, i acostumen a ésser uns homes que mentre els altres s'els escolten embadalits, parlen amb aplom de totes les coses que venen o fan venir a la conversa, i com si diguessin l'última paraula de la qüestió, perquè són gent que neixen i moren convensuts de que tenen uncap que no n'hi ha gaires i no hi ha ningú al món que sigui capaç de fer-los posar en dubte… (cont.).

En set ciéncies

1 font, 1915.
Es sol dir del presumit del seu saber. Els pobles de la costa de Llevant especialment Canet de Mar, donen aquest motiu als d'Arenys de Mar, a qui solen titllar d'entonats, orgullosos, ensenyorits, etc. De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: Canet de Mar.

En Setciències

1 font, 1992.

Es més sabi que en set ciencies

1 font, 1922.
Es diu d'un que tot ho vol saber. De: Constans, Lluís G.
Lloc: Girona.

Es més sabi que un set ciencies

1 font, 1915.
Es diu d'un que tot ho vol saber. De: Constans, Lluís Gonçaga.
Lloc: Girona.

És un set-ciències

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).

Esser en (o na) Set ciencies

1 font, 1917.
L'home qui presum esser assabentat. De: Vayreda i Olives, Pere.
Lloc: La Garrotxa.

Ésser en Set-ciències

1 font, 1935.
Aplicat als qui pretenen sapiència i parlen amb gravetat i to sentenciós.

Esser un set-ciències

1 font, 1999.
Es diu d'un que presumeix de saber-ho tot.
Lloc: Mallorca.

Ésser un setciències

1 font, 1997.
Presumit.

Ja ha parlat el setciències

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Lo dijo Blas, punto redondo.

Sembla el set ciencies

1 font, 1919.
Molt sabi. De: Oller i Berenguer, Amadeu.
Lloc: Moià.

Semblas en set ciencias

1 font, 1920.
Un que hu discuteix tot i vol saber-ho tot. De: Serra i Manent, Pere.
Lloc: Granollers del Vallès.

Ser un set ciències

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).

Ser un set-ciencies

1 font, 1917.
Se diu de les persones parladores que de tot volen saber. Usada mes aviat pêls vells. De: Magrinyà i Soler, Carles.
Lloc: Valls (Alt Camp).

Set ciencies que tot ho saben

1 font, 1898.

Un set-ciències

1 font, 1988.