Paremiologia catalana comparada digital

Cada sastre fa el seu punt

20 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1951.

Cada sastre fa el seu punt

5 fonts, 1951.
Sinònim: Cada sastre fa el seu nus.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1124. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Cada terra fa sa guerra.
Badia i Pujol, Jordi (2023): Vilaweb - Cultura «Deu dites mal dites (II) - https://www.vilaweb.cat/noticies/deu-dites-mal-dites-2/». Vilaweb.
Fa referència a les maneres de fer i de pensar que té cada persona en particular.
Sinònim: Cada campana fa la seva batallada.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «C», p. 29. Edicions de 1984.
Sinònim: Cada terra fa sa guerra.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «99», p. 41. Garsineu Edicions.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Del sastre. De com treballa el sastre», p. 91. Editorial Ausa.

Cada sastre fa el seu nus

4 fonts, 1951.
Sinònim: Cada sastre fa el seu punt.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1124. Editorial Selecta-Catalonia.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Del sastre. De com treballa el sastre», p. 91. Editorial Ausa.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Sinònim: Veg. Cada mestre té el seu llibre.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «sastre». Editorial Barcanova.

Cada sastre fa el seu tall

4 fonts, 1989.
Cada persona té una manera d'obrar.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Sastre», p. 99. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.3 Propostes didàctiques per a l'Educació Secundària», p. 252. Editorial Moll.
Que cada persona té la seva manera d'obrar o de fer les coses.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Del sastre. De com treballa el sastre», p. 90. Editorial Ausa.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cada sastre fa el seu tall, i algun en fa dos

3 fonts, 1969.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
És un joc de paraules que significa que cada persona té una manera de fer les coses, i que sempre hi ha qui s'aprofita. (tall = estil / dos talls = estil + quedar-se les sobres).
Sinònim: Similar: L'aigua, per on passa, banya.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 204. Web.
Equivalent en francès: Chaque tailleur fait sa coupe, et certain, deux.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Els oficis / Les métiers», p. 616. Robert Morel Editeur.

Cada sastre fa el seu nus (o el seu punt)

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els sastres», p. 363. Edicions 62.

Cada sastre fa el seu tall i algun en fa dos

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Del sastre. De com treballa el sastre», p. 90. Editorial Ausa.

Cada sastre fa es seu nus (punt)

1 font, 2008.
Diuen que cada u fa les coses com sap, vol o pot.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.6. Menestrals.2.6.3. Sastres. Refranys», p. 72. Editorial Moll.