Paremiologia catalana comparada digital

Cantant, cantant, va morir un frare

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Comptant, comptant, va morir un frare

5 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XL.- Religiosus», p. 328. Institut Menorquí d'Estudis.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Quan es desatenen els assumptes principals.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 423. Edicions 62.
Es diu al qui dóna preferència als temes secundaris i deixa d'atendre als més principals.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «726 Comptant», p. 107. Institut Menorquí d'Estudis.
Massa comptar, és perdre es temps.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Religiosos», p. 268. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Cantant, cantant, va morir un frare

3 fonts, 1950.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1526», p. 592. Columna Edicions.
De vegades cantam de ràbia.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Musica», p. 243. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Canto. LXX. Canto religioso. Refranes», p. 284. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Cantant, cantant / va morí un frare

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXX.- Música», p. 314. Institut Menorquí d'Estudis.