Coroleu i Inglada, Josep (1890): Almanach de la Esquella de la Torratxa «Trescents ditxos cataláns. Ditxos que venen dels pagesos, pastors y gent de la terra», p. 186. Revista La Esquella de la Torratxa.
Cap d'escarola
12 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1890.
Cap d'escarola
9 fonts, 1890.
Cap amb cabells curts i caragolats / de cabells molt arrissats.
La Mercè s'ha fet la permanent i ha sortit amb un cap d'escarola que no sé què sembla de tan crespat / Per disfressar-se s'ha fet un cap d'escarola i molt voluminós.
Font: R-M.
Nom que s' dona á qui té l' cabell naturalment crespat.
L'home o la dona que té els cabells rulls.
Lloc: Montblanc.
Cabells curts i caragolats.
Va pentinat com una escarola.
Cap amb cabells curts i caragolats.
Sinònim: Cap cargolat (o crespat, o enrinxolat, o escarolat, o estarrufat).
Lloc: Marina Baixa.
De cabells molt arrissats.
Sinònim: Estarrufat, cargolat, enrinxolat, crespat.
Cabells curts i cargolats.
Tení el cap d'escarola
1 font, 1921.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Tenir un cap d'escarola
1 font, 1921.
Tenir els cabells molt arriçats i estufats. De: Amades, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Un cap d'escarola
1 font, 2012.
Les persones tenim tendència a comparar certes característiques humanes amb algunes coses, animals o plantes que creiem que hi tenen una certa semblança.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).