Paremiologia catalana comparada digital

Cap d'estornell

21 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1928.

Cap d'estornell

10 fonts, 1978.
Persona d'idees poc consistents / persona que obra sense reflexió.
No siguis cap d'estornell i pensa una mica més / L'Anna és massa cap d'estornell i algun dia a casa seva tindran un disgust, a causa de la seva poca reflexió abans de fer les coses.
Sinònim: Cap sense cervell, cap de fer petar brases, barliqui-barloqui, baliga-balaga, tenir el cap ple de vent.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Irreflexiu». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Persona de poc enteniment, inconsiderada en allò que fa.
Tot sovint canvia de parer sense motiu; és un cap d'estornell.
Sinònim: Cap d'ase, cap de carbassa, tenir un cap bo per a pom d'escala, cap d'estopa.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Toix». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Persona que obra sense reflexió, que és eixelebrada.
Mestre i Raventós, Pere (1980): Miscel·lània Penedesenca 1980 «Els noms d'ocell aplicats en forma figurativa o familiar a les persones. Estornell», p. 104. Miscel·lània Penedesenca.
Sinònim: Veg. Cap boig.
Equivalent en castellà: Cabeza de chorlito.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Persona d'idees poc consistents.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «cap m.», p. 82. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 173. Universitat Miguel Hernández.
Persona d'idees poc consistents.
Sinònim: Voluble, variable, incoherent.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «C», p. 75. Edicions 62.
Eixelebrat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte a la responsabilitat», p. 19. Edicions 62.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.
Maneres de dir que una persona no està bé del cap.
Vilamajó, David (2020): «https://twitter.com/David_Vilamajo/status/1302612563159588865». Twitter.

Cap d'estornells

2 fonts, 1999.
Les persones irreflexives, amb no gaire seny.
Sinònim: Capbuit | Cap de pardals | Cap verd.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Seny, memòria i enteniment», p. 310. Editorial Gregal.
Sinònim: Cap de pardals.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 53. Editorial Trabucaire.

Ésser un cap d'estornell

2 fonts, 1979.
No tenir seny, ésser eixelebrat, lleuger.
Sinònim: Ésser un cap boig | Ésser un cap calent | Ésser un cap de pardals | Ésser un cap desgavellat | Ésser un cap de trons | Ésser un cap fluix | Ésser un cap lleuger | Ésser un cap verd.
Font: DIEC s. v. «cap».
Badia i Pujol, Jordi (2024): «https://twitter.com/jbadia16/status/1752817709518078097». Twitter.
Dit de qui no reflexiona.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cap», p. 25. Editorial Millà.

Tindre el cap com un estornell

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 281. Editorial Arte y Letras.
Tenir-lo molt poblat de cabells, i aquests eriçats i en desorde.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Ser un cap d'estornell

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 116. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Tenir cap d'estornell

1 font, 1987.
Gent de poca reflexió.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «estornell», p. 100. Editorial Millà.

Tenir el cap com un estornell

1 font, 2004.
Tenir el cap molt poblat de cabells i aquests eriçats i en desordre.
Hauria d'anar al barber, perquè té el cap com un estornell i no fa bona impressió als clients.
Sinònim: Fet una coca.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Despentinat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Uns caps com a estornells

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1837. Publicacions de la Universitat de València.