Paremiologia catalana comparada digital

Uns comptes fa l'ase i uns altres el traginer

91 recurrències en 63 variants. Primera citació: 1803.

L'ase fa un compte i el traginer en fa un altre

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1128. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: El que ha de ser, serà | Sigui el que sigui ja se sabrà | Una cosa pensa el ruc i una altra el qui el mena | L'home proposa i Déu disposa | Casament i mortalla, del cel davalla.
Equivalent en castellà: El hombre propone y Dios dispone | Boda y mortaja, del cielo baja | Lo que sea sonará.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «322», p. 98. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2244», p. 745. Columna Edicions.
Sinònim: Veg. L'home proposa i Déu disposa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Ase». Editorial Barcanova.
Diferent manera de pensar entre el que mana i el subordinat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 451. Edicions 62.

Un compte fa l'ase i un altre qui el mena

5 fonts, 1987.
Sinònim: Un compte fa l'ase i un altre el traginer.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 28. Editorial Millà.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Ases, matxos i mules», p. 113. Editorial Millà.
La persona manada té la seva voluntat subjecta a condició.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 456. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 25. Web.
Vol dir que la persona manada té la seva voluntat subjecta a condició.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Bèsties de peu rodó. Ruc, somera», p. 123. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Uns comptes fa l'ase i uns altres el traginer

4 fonts, 2009.
Florit, Biel (2009): dBalears.cat «Ajuntament de Campos: qualcú s'equivoca». Web.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 3. Sobre oficis i beneficis (diners, treballs, oficis…)». Llibres de l'Index, S.A.
Ase = burro / traginer = carreter, tractant, majoral.
Sinònim: L'home proposa i Déu disposa.
Equivalent en castellà: El hombre propone y Dios dispone.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 520. Web.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «187 - Uns comptes fa l'ase i uns altres el traginer», p. 187. Blogger.

L'ase fa un compte i el traginer un altre

3 fonts, 1970.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Traginer», p. 139. Edicions Polígrafa.

Uns comptes fa s'ase i uns altres es traginer

3 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de la isla de Ibiza». Blogger.
Lloc: Eivissa i Formentera.
El Pitiuso (1957): «Adagis o refranys recollits a les Illes Pitiüses: Eivissa i Formentera». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Sortir ses coses al revés de lo que un pensa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ases», p. 158. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

L'ase fa un compte y'l traginer un altre

2 fonts, 1868.
Briz, Francesch Pelayo (1868): Calendari catalá del any 1869, p. 69. Joan Roca y Bros, Editor.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 26. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

L'ase se'n pensa una i el traginer una altra

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1129. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 451. Edicions 62.

Un compte fa l'ase i un altre el qui el mena

2 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.

Un compte fa s'ase, i s'altre es traginer

2 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 41. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
El que fa la feina veu les coses de manera diferent de qui les mana.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «RJ - Relacions jeràrquiques», p. 154. Institut d'Estudis Eivissencs.

Algun cop l'ase fá un compte, / y 'l traginé 'n fá un altre

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Seté ramellet. Flors de recreo», p. 129. Imprempta de Carlos Latrobe.

El matxo se'n pensa una, y 'l traginer una altra

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Uno piensa el bayo, y otro el que lo ensilla.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 225. Imp. de J. Horta.

L'amo fa un conte i'l trejiner un altre

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/47/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

L'asa fà un compte i un altre 'l traginer

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

L'ase en pensa una i l'amo una altra

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys sobre les bèsties», p. 41. Pagès Editors.

L'ase es fa un compte, i l'amo se'n fa un altre

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Ase», p. 108. J. Huguet Pascual, editor.

L'ase fa un compte e lo traginer ne fa un altre

1 font, 1900.
Sinònim: L'hom proposa e Deu disposa (Gen.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «C», p. 27. Tarascó, Viladot & Cuesta.

L'ase fa un compte i el traginer/l'arrier un altre

1 font, 2011.
Significa que les persones fem projectes i que la realitat fa que no es complisquen.
Sinònim: L'home proposa i Déu disposa.
Equivalent en castellà: El hombre propone y Dios dispone.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 49. Web.

L'ase fa un compte i l'arrier en fa un altre

1 font, 1989.
Els d'animals. Matxos, mules i ases.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Estudi preliminar», p. 23. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 190. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

L'ase fa un compte i l'arriero un atre

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «18. La roda de la fortuna - 18.3. Dissort». Web.

L'ase fa un compte i un altre 'l tocador

1 font, 1916.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1916): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XII. Manresa, octubre-desembre de 1916, núm. 69», p. 204. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

L'ase fa un còmpte y èl traginèr èn fa un altre

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Uno piensa el bayo y otro el que le ensilla.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Ase», p. 62.
Equivalent en llatí: Altera tentat equus, sellam cupit altera cingens.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Ase», p. 62.

L'ase fa un compte y l' trajiner un altre

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Uno piensa el bayo y otro el que le ensilla.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 649. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

L'ase fa un compte y lo traginer un altre

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 62. Editorial Rourich.

L'ase fa un compte y'l traginé un altre

1 font, 1869.
Briz, Francesch Pelayo (1869): Calendari catalá del any 1870, p. 72. Joan Roca y Bros, Editor.

L'ase fa un compte y'l traginer en fa un altre

1 font, 1907.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1907): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 6 de desembre de 1907, núm. 15», p. 272. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

L'ase fa un compte y'l traginer ne fa un altre

1 font, 1910.
Lo qual vol dir que no's pot fer may cap progecte sense comptar ab l'amo, encara que no sigui més que per allò de qui 'Qui lloga'l cul, no seu quan vol'
Sinònim: Qui lloga'l cul, no seu quan vol | L'ase pensa de una manera y'l qui'l colca d'un'altra.
Equivalent en castellà: Uno piensa el bayo y es otro el que lo ensilla.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 36. L'Avenç.
Lo qual vol dir que no's pot fer may cap progecte sense comptar ab l'amo, encara que no sigui més que per allò de qui 'Qui lloga'l cul, no seu quan vol'
Sinònim: Qui lloga'l cul, no seu quan vol | L'ase pensa de una manera y'l qui'l colca d'un'altra.
Equivalent en francès: Ce que pense l'asne ne pense l'asnier.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 36. L'Avenç.
Lo qual vol dir que no's pot fer may cap progecte sense comptar ab l'amo, encara que no sigui més que per allò de qui 'Qui lloga'l cul, no seu quan vol'
Sinònim: Qui lloga'l cul, no seu quan vol | L'ase pensa de una manera y'l qui'l colca d'un'altra.
Equivalent en francès: Le compte de Fabien / n'es pas celui de son chien.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 36. L'Avenç.

L'ase fa un còmpte y'l traginer un altre

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Uno piensa el bayo, y otro el que le ensilla.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Traginer», p. 375.
Equivalent en llatí: Altera tentat equus, altera equum cingens.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Traginer», p. 375.

L'ase fa un compte, / i el traginer un altre

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Compte 1», p. 149. Edicions Polígrafa.

L'ase fa un compte, i el traginer en fa un altre

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 109. Garsineu Edicions.

L'ase fa un compte, i el traginer un altre

1 font, 1969.
Equivalent en francès: L'âne fait un compte, et l'ânier un autre.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Burro, el ruc, l'ase / L'âne», p. 440. Robert Morel Editeur.

L'ase fa un còmpte, y el traginer en fa un altre

1 font, 1803.
Sinònim: V. Ase.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Còmpte», p. 164.

L'ase fa un compte, y l' traginer ne fa un altre

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Uno piensa el bayo, y otro el que lo ensilla.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «80», p. 22. Imprenta de Saurí y Compañía.

L'ase fa un conte y 'l arriero un atre

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

L'ase fa un conte y el arriero en fa un atre

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 134. Editorial Arte y Letras.

L'ase fa uns comptes / i el traginer uns altres

1 font, 2000.
Contraposició entre interessos, representats aquí per la càrrega i els guanys.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. L», p. 68. Ajuntament de l'Escala.

Lo ase fa un còmpte y lo traginèr en fa un altre

1 font, 1839.
Ref. que advertex lo diferènt modo ab que pensan los que manan y los que obeexen.
Equivalent en castellà: Uno piensa el bayo y otro el que le ensilla.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ase», p. 193. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex lo diferènt modo ab que pensan los que manan y los que obeexen.
Equivalent en francès: Le compte de Fabien n'est pas celui de son chien.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ase», p. 193. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex lo diferènt modo ab que pensan los que manan y los que obeexen.
Equivalent en italià: Un conto fa il ghiotto, e l'altro il tavernajo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ase», p. 193. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex lo diferènt modo ab que pensan los que manan y los que obeexen.
Equivalent en llatí: Altera tentat equus, sellam cupit altera cigens.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ase», p. 193. Impremta de Josep Torner.

Lo matxo se'n pensa una i 'l trafiner una altra

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Un compte fa l'ase / i un altre qui el mena

1 font, 1937.
Vol dir que la persona manada té la seva voluntat subjecta a condició.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 53 (Any II, 30-gener-1937) «Folklore de la pagesia. Ruc, somera», p. 134. Revista Curiositats de Catalunya.

Un compte fa l'ase i el traginer en fa un altre

1 font, 2003.
Sinònim: Un compte fa l'ase i un altre el que el mena.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVIII. La roda de la fortuna. El desequilibri», p. 138. Pagès Editors.

Un compte fa l'ase i un altre el que el mena

1 font, 2003.
Sinònim: Un compte fa l'ase i el traginer en fa un altre.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVIII. La roda de la fortuna. El desequilibri», p. 138. Pagès Editors.

Un compte fa l'ase i un altre el traginer

1 font, 1987.
Sinònim: Un compte fa l'ase i un altre qui el mena.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 28. Editorial Millà.

Un compte fa s'ase i s'altre es traginer

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 46. Setmanaris i Revistes, SL.

Un compte fa s'ase i s'altre es traginer i s'altre l'amo de s'ase

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 29. Ajuntament d'Inca.

Un compte fa s'ase i un altre es traginer

1 font, 1966.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Ase», p. 319. Edicions Polígrafa.

Un compte fa s'ase, i s'altre 's traginer

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. III.- Bestiar», p. 284. Institut Menorquí d'Estudis.

Un comptes fa l'ase i uns altres el traginer

1 font, 2010.
Lloc: Sencelles (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Un comptes fa s'ase i uns altres es trajiner

1 font, 1967.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1967): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Un conta fa s'ase, y un altre's traginer

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines», p. 78. Revista de Menorca.

Un conte fa s'ase y un altre el traginer

1 font, 1869.
Equivalent en castellà: Uno piensa el bayo y otro el que lo ensilla.
Lloc: Menorca.
Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 286. Imp. de Miguel Parpal.

Un és el compte de l'ase, i un altre el del traginer

1 font, 2011.
Traginer: Home que es dedicava al transport de mercaderies. Fins la difusió dels mitjans mecànics, la feia es feia en carro. El refrany vol dir que, d'un mateix assumpte, una és la visió del treballador i una altra la de l'amo.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.4. Els oficis i les professions. Traginer», p. 238. Eixam Edicions.

Uns comptes fa l'ase i (uns) altres el traginer

1 font, 1993.
Vol dir que les coses succeeixen sovint al revés d'així com les proposàvem (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «281 Ase», p. 49. Institut Menorquí d'Estudis.

Uns comptes fa l'ase i altres el traginer

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Ase», p. 35. Editorial Moll.

Uns comptes fa l'ase, altres el traginer i d'altres l'amo de l'ase

1 font, 2010.
Lloc: Mallorca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Uns comptes fa s'ase i [uns] altres es traginer

1 font, 1999.
Es diu quan una cosa ha sortit a l'inrevés del que s'esperava.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 456. Edicions 62.

Uns comptes fa s'ase i altres es traginer

1 font, 1979.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 95. Randa.

Uns comptes fa s'ase i s'altre es traginer

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VI. Voluntat. Sèrie B. Disconformitat. Refranys», p. 109. Hora Nova.

Uns comptes fa s'ase i uns altres es traginer i uns altres l'amo de s'ase

1 font, 2008.
Fer uns pensaments i fins i tot planejar qualque cosa i no poder-ho fer.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.3. Comerç. 2.3.1. Compres i vendes. Refranys», p. 62. Editorial Moll.

Uns comptes fa s'ase i uns altres es trajiner

1 font, 1954.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1954): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Uns comptes fa s'ase, uns altres es traginer i uns altres l'amo de s'ase

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. U», p. 69. Consell de Mallorca.

Uns còntas fá s'àsa; s'altre es traginèr

1 font, 1979.
Sinònim: Uns compte sfa s'ase i altres es traginer.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 69.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 95. Randa.

Uns contes fâ s'ase; y âltres el traginer

1 font, 1979.
Sinònim: Uns compte sfa s'ase i altres es traginer.
Lloc: Mallorca.
Font: DMC, 614.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 95. Randa.

Uns contes fa'l matxo i uns altres el traginer

1 font, 1916.
De: Castellà Raich, Gabriel.
Com que uns contes fa el matxo i uns altres el traginer (Biosca), segons diu el ditxo, el Jamfotre home viu com una tinya, sense llana al clatell, d'aquells que han seguit la Seca i la Meca i la vall d'Andorra (Sanahuja), gitano…
Lloc: Segarra.
Font: El sol de Tous: Folklòre de la Segarra.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1103/0073 «Algunes notes folklòriques de la Segarra. Publicades per autor anónimo en «El Sol de Tous», periodic mensual del poble de Sant Marti de Tous - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1344953». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Uns contes fa'l matxo, y altres el trajiner

1 font, 1915.
De: Bosch Comellas, Xavier (1921-22).
Lloc: Torà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0065 «Refrans i dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435020304201/6/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.