Paremiologia catalana comparada digital

Cap pelat, cabellera de soldat

11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1921.

Cap pelat, cabellera de soldat

6 fonts, 1921.
Lloc: Barc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Cap Refr. g)». Editorial Moll.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cap». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 757», p. 624. Columna Edicions.
Cançoneta infantil que se canta dirigint-la a un petit companyó al que li hagin tallat el cabell. De: Amades, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1601/0001 «Llegendes i creences populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1349489». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Perquè els soldats anaven abans tots pelats.
Lloc: Barcelona, Vallès.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Equivalent en francès: Tête rasée, chevelure de soldat.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Altres dites i proverbis menys significatius», p. 109. Autoedició.

Cap esquilat, cabellera de soldat

2 fonts, 1926.
Lloc: Penedès.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Esquilar Refr. b)». Editorial Moll.
Als soldats en entrar a fer el servici militar, els tallaven els cabells a zero.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 318. Editorial Moll.

Cap pelat / cabellera de soldat

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pelat», p. 240. Edicions Polígrafa.

Cap pelat, / cabellera de soldat

1 font, 1967.
Perquè els soldats anaven, abans, tots pelats.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap pelat», p. 170. Edicions Polígrafa.

Cap pelat, caballera de soldat

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Tête pelée, chevelure de soldat.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La guerra i la pau / La guerre et la paix», p. 370. Robert Morel Editeur.