Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «V. Liturgia y paraliturgia. Semana Santa», p. 110. Museu de Mallorca.
Cara de Divendres Sant
13 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1926.
Fer cara de Divendres Sant
4 fonts, 1958.
Estar trist.
Lloc: Castelló de la Plana.
Parla-li de tonalitats, de tòniques, de dominants, de lligadures, d'intervals, de bemolls i de tres per quatre. Farà cara de lluç. O de pànic. O de fàstic. O de Divendres Sant.
Cara de Divendres Sant
3 fonts, 1967.
(Fer) mala cara, trista o demacrada.
Era evident que a casa seva passaven problemes econòmics, feia cara de Divendres Sant.
Sinònim: Cara de mal conhort, ésser un barres tristes, cara de prunes agres, cara de mal atzar.
La que fa el posat trist, de dolor.
Sinònim: v. Cara de grimaces.
Lloc: Llucmajor.
Trist. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Cara de divendres sant
2 fonts, 1926.
Aqueixa part del cap de l'home rep diferents denominacions adjectives segons les seves formes i qualitats expressives. La que té l'expressió trista.
Sinònim: Cara llarga.
Lloc: Marina Baixa.
Tindre cara de Divendres Sant
2 fonts, 2003.
Tindre l'expressió trista.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
No posis cara de Divendres Sant
1 font, 2021.
Té cara de divendres sant
1 font, 2011.
Es diu de qui és molt lleig.
Lloc: País Valencià.