Paremiologia catalana comparada digital

Cara de jutge

23 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1916.

Cara de jutge

10 fonts, 1926.
Aqueixa part del cap de l'home rep diferents denominacions adjectives segons les seves formes i qualitats expressives. La que expressa irritació o mal geni.
Sinònim: Mala cara.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Cara I». Editorial Moll.
D'aparença molt severa.
Sinònim: Cara de tres deus.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De la cara, de la boca, del menjar i del beure. La cara», p. 155. Editorial Gregal.
Cara de la persona adusta, de mal tractar / que mostra severitat.
Quan li anàvem a explicar tot el que havia passat, ell amb cara de jutge ens ha fet seure al seu davant / Aquell professor intimidava els alumnes amb la seva cara de jutge.
Sinònim: Cara de tres déus, cara de pocs amics, cara de prunes verdes, cara de vinagre.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Malcarat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Cara austera, estirada.
Lloc: Cat., Val.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara de jutge», p. 208. Edicions Polígrafa.
Cares per dir 'mal geni'
Sinònim: Mala cara.
Optimot (2019): «https://twitter.com/optimotcat/status/1108328545691099138». Twitter.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 179. Universitat Miguel Hernández.
Que mostra severitat.
Sinònim: Cara de tres déus, cara de pocs amics.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «C», p. 76. Edicions 62.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.
Es diu a (d')una persona que fa una cara molt severa.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 54. Editorial Trabucaire.

Fer cara de jutge

4 fonts, 1979.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1002», p. 685. Columna Edicions.
Equivalent en castellà: Poner cara de juez.
Font: DE.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «IV. Un campo semántico. Cara», p. 195. Estudios Románicos.
Severa.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cara, careta, carota», p. 26. Editorial Millà.
Molt sever.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Fer», p. 72. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Cara de jutge (o de pocs amics)

2 fonts, 2006.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Justícia». Web.
Tindre un aspecte desagradable, de persona difícil de tractar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 179. Universitat Miguel Hernández.

Amb una cara com un jutje

1 font, 1916.
De: Castellà Raich, Gabriel.
Va anar, doncs, a trovar a un masover que's deia Jamfotre, home prim com una candela, sec com una post o un clau, pelut com un goç, amb una cara com uns tres deus i com un jutje, els ulls d'esparver mirant contra'l govern, el nas com un apaga-llums…
Lloc: Segarra.
Font: El sol de Tous: Folklòre de la Segarra.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1103/0073 «Algunes notes folklòriques de la Segarra. Publicades per autor anónimo en «El Sol de Tous», periodic mensual del poble de Sant Marti de Tous - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1344953». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cara (o posat) de jutge

1 font, 1926.
Cara o gest molt sever, com de persona irritada o rigorosa.
En to de reny y posats de jutge, Pons Com an. 86.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Jutge Loc». Editorial Moll.

Fé una cara com un jutge

1 font, 1922.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Roselló.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1922): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Té cara de jutge

1 font, 2011.
Sinònim: Té cara de guàrdia civil.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Seriós», p. 203. Eixam Edicions.

Tenir (o fer) cara de jutge

1 font, 1997.
Esquerp.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al tarannà», p. 22. Edicions 62.

Tindre [o fer] cara de jutge [o de pocs amics, o de tres déus]

1 font, 2008.
Tindre un aspecte desagradable, de persona difícil de tractar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.