Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1093. Editorial Selecta-Catalonia.
Casa hostada, casa assolada
25 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1928.
Casa hostada, casa assolada
9 fonts, 1951.
Hoste = inquilí, invitat, estadà / assolar = abatre, enderrocar, derruir. La propietat que es lloga o es presta s'estropella ràpidament o la malmeten els qui l'habiten perquè no hi tenen cap interés.
Equivalent en francès: Maison d'hôtes, maison désolée.
Lloc: Catalunya del Nord.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Casa hostada: Casa freqüentada per hostes.
Lloc: País Valencià.
Casa hostada, pobra i desacreditada
6 fonts, 1951.
Similar a l'anterior, significa que on hi ha moltes boques a alimentar,el capital minva.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Casa hostada, pobra i deshonrada
2 fonts, 1951.
La casa on entra molta gent de fora sol costar molt de mantenir i la solen malfamar.
Casa hostá, casa assolá
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Casa hostà, casa assolà
1 font, 1989.
Són elements genuïns dels refranys, la brevetat, la mètrica i la rima. La brevetat, com havem dit, està molt en caràcter de la llengua valenciana, ja que ninguna com ella, entre totes les romàniques, ha fet ús, en la seua evolució, del «Principi d'economia de forces», dit també del «menor esforç», degut sense dubte, al caràcter dels mateixos valencians.
Lloc: País Valencià.
Casa hostà, perduda i desacredità
1 font, 2002.
Desagraïment dels gorrons.
Casa hostá, pòbra y desacreditá
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Casa hostada, casa arruïnada
1 font, 1951.
Casa hostada, casa assolada (o arruïnada, o assotada)
1 font, 1999.
Casa hostada, casa assolada o Casa hostada, pobra i desacreditada
1 font, 2008.
Vol dir que la casa on entra molta gent externa, sol costar molt de sostenir i la solen malfamar.