Paremiologia catalana comparada digital

Casat, cagat

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

Casat, cagat

6 fonts, 1984.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El matrimoni», p. 52. Pagès Editors.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «5. Qui tira pedretes, tira amoretes», p. 61. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IV. L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 215. Llibres de l'Index, S.A..
És natural que un pare rebi algun regalet dels seus fills quan són petits. En sentit figurat s'aplica per indicar la pèrdua d'independència dels casats. Vegi's n. 1506.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «636 Casar», p. 95. Institut Menorquí d'Estudis.
P'es pessimistes, casar és un mal negoci.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parlar gras», p. 252. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 34. Web.

Casat vol dir cagat, casera vol dir caguera

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1765», p. 864. Columna Edicions.

Casat, cagat, fotut i enganyat

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Vida familiar. L'amor i el matrimoni», p. 175. Institut Francesc Ribalta.

Cassat, / cagat

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIII.- Parlar graç», p. 318. Institut Menorquí d'Estudis.