Castellans, a la gerra!

És un menyspreu genèric que al·ludeix a les tropes borbòniques vencedores en la guerra de Successió (1707) i ocupants de l'antic Regne de València, alguns dels membres de les quals van ser ofegats i amagats dins de gerres de vi, d'olives o d'oli.

Sinònim: Connex: De ponent, ni vent, ni gent ni casament.

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

De: Alberola.

Lloc: País Valencià.

Jordi Valor explicava que venia de la Guerra de Successió, de quan els borbònics van requisar armes i ganivets i només quedaven les gerres d'oli o de vi per a ofegar-los.

Lloc: Alcoi.

Eufemisme que gastava mon tio Rull, socarrat de generacions. Rafael Duet, socarrat, en sentir a mare que m'increpava en castellà.

El crit més bel·licós, proclamat encara per les nostres penúltimes generacions.

Expressió de marcat caràcter xenòfob, sempre en to despectiu. Probablement, perquè abans es feien les necessitats en una gerra, o cossi, colgada en terra.

Lloc: Mutxamel (L'Alacantí).

Referències a fill d'un poble hi ha poques. Entre elles una de les més recents. Exportada més enllà de les nostres fronteres lingüístiques. Aquesta és d'oritge més rural. En anar a fer mercat a Villena, el pare que veia a la filla xarrar massa amb un xicot castellà li ho amollava, volent referir que els porcs castellans (de Terol?) eren molt bons per a fer «frito» i conservar-lo en la gerra. I de la resta de castellans res de res.

Lloc: Alcoi.

Lloc: Castelló de Rugat (La Vall d'Albaida).

Referències a fill d'un poble hi ha poques. Entre elles una de les més recents. Exportada més enllà de les nostres fronteres lingüístiques. A Alcoi, en començar a vindre els emigrats d'Andalusia, s'hi produien problemes d'acoblament, de costums… i, alguna gent, dia aquesta expressió.

Lloc: Alcoi.

Lloc: País Valencià.

Denota antipatia.