Castellans, a la gerra!

És un menyspreu genèric que al·ludeix a les tropes borbòniques vencedores en la guerra de Successió (1707) i ocupants de l'antic Regne de València, alguns dels membres de les quals van ser ofegats i amagats dins de gerres de vi, d'olives o d'oli.

Sinònim: Connex: De ponent, ni vent, ni gent ni casament.

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

De: Alberola.

Lloc: País Valencià.

Jordi Valor explicava que venia de la Guerra de Successió, de quan els borbònics van requisar armes i ganivets i només quedaven les gerres d'oli o de vi per a ofegar-los.

Lloc: Alcoi.

Eufemisme que gastava mon tio Rull, socarrat de generacions. Rafael Duet, socarrat, en sentir a mare que m'increpava en castellà.

Lloc: Mutxamel (L'Alacantí).

Referències a fill d'un poble hi ha poques. Entre elles una de les més recents. Exportada més enllà de les nostres fronteres lingüístiques. Aquesta és d'oritge més rural. En anar a fer mercat a Villena, el pare que veia a la filla xarrar massa amb un xicot castellà li ho amollava, volent referir que els porcs castellans (de Terol?) eren molt bons per a fer «frito» i conservar-lo en la gerra. I de la resta de castellans res de res.

Lloc: Alcoi.

Lloc: Castelló de Rugat (La Vall d'Albaida).

Expressió de marcat caràcter xenòfob, sempre en to despectiu. Probablement, perquè abans es feien les necessitats en una gerra, o cossi, colgada en terra.

Referències a fill d'un poble hi ha poques. Entre elles una de les més recents. Exportada més enllà de les nostres fronteres lingüístiques. A Alcoi, en començar a vindre els emigrats d'Andalusia, s'hi produien problemes d'acoblament, de costums... i, alguna gent, dia aquesta expressió.

Lloc: Alcoi.

Lloc: País Valencià.

Denota antipatia.