Paremiologia catalana comparada digital

Com més rics, més rucs

41 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1907.

Com més rics, més guits

9 fonts, 1989.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La riquesa», p. 73. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 578», p. 647. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 423. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 4. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (1989): Carrilet, 83 (1/12/1989) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «g»», p. 14. Revista Carrilet.
(2002): L'Estel «Refranys i dites populars», p. 31. Revista L'Estel.

Com més ric, més ruc

5 fonts, 1983.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 146. Editorial Selecta-Catalonia.
Es tracta d'una paronomasia.
Es pensava que perquè tenia calés podia fer discursos sense haver estudiat: però tan bon punt es va posar a parlar es va veure que com més ric, més ruc.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 136. Llibres de l'Index, S.A.
Frases fetes.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 423. Edicions 62.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

Com més rics més animals

5 fonts, 1979.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Referit a la cerimònia de l'enterrament. Significa que com més diners té la família d'un difunt, més cavalls hi ha al carro que porta el fèretre.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 250. Llibres de l'Index, S.A.
Al·lusió als cavalls d'un enterrament.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «diversos», p. 38. Editorial Millà.
Se refereix a l'«enterro» d'un ric que hi van més cotxes que en el d'un pobre.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 60. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 62. Zenobita Edicions.

Com més rics, més animals

4 fonts, 1989.
D'una banda fa referència a la impossibilitat de gaudir de diners i de cultura alhora; de l'altra, al·ludeix als cavalls d'un enterrament, ja que l'home ric podia pagar-se un enterrament més luxós amb molts cavalls per arrossegar el fèretre.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 124. Editorial de Vecchi.
Es refereix als enterraments d'abans de la socialització dels automòbils: els cotxes funeraris anaven tirats per sis cavalls en ocasió d'un enterrament de primera, dos cavalls en un enterrament de segona i un cavall en un enterrament de tercera.
Antigament els carruatges dels enterraments eren tirats per cavalls: com més pagava la família, més animals hi posaven.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 136. Llibres de l'Index, S.A.
Als enterraments hi participaven cavallerisses. Als rics n'hi havia més.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
En al·lusió als cavalls d'un enterrament.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 423. Edicions 62.

Com més rics, més rucs

3 fonts, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La riquesa», p. 73. Pagès Editors.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Lloc: Reus (Baix Camp).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Com més ric més ruc

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Com més ric, més guits

1 font, 1989.
'Guit' és un adjectiu que qualifica l'animal que acostuma de tirar guitzes. A partir d'aquest significat el refrany al·ludeix també a la ignorància que caracteritza l'home ric.
Associació d'animals i homes rics dins d'una línia burlesca i crítica a la vegada.
Sinònim: Com més alt, més animal.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 124. Editorial de Vecchi.

Com més rics / més guits

1 font, 1907.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 48. L'Avenç.

Com més rics més bistis (o més animals)

1 font, 2017.
Antany, a l'hora d'enterrar una persona difunta, arrossegaven el carro més o menys matxos en funció de les possibilitats financeres de la família. Com més rica era més bèsties o animals hi havia.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 217. Salvat, S.A. de Ediciones.

Com més rics més guits

1 font, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 60. Editorial Millà.

Com més rics, / més guits

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Ric», p. 191. Edicions Polígrafa.

Com més rics, / més rucs

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Ric», p. 192. Edicions Polígrafa.

Com mes rics, mes guits

1 font, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 19 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.

Com més rics…, més rucs

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Quan més rics, més animals

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.

Quan mes rics, mes animals

1 font, 2008.
Els rics eren soterrats en cotxes de molts cavalls i es diu la frase en doble sentit.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Quant més rics, més animals [a l'enterrament]

1 font, 1995.
Font: PR, FX, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «economia i finances», p. 75. Instituto de Estudios Turolenses.

Tan ric, tan ric, vol dir ruc

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «IV. Virtuts, defectes, i molt boca-orella», p. 45. Autoedició.

Tant ric tan ric vol dir ruc

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «II. Constatacions i sentències», p. 23. Autoedició.