Paremiologia catalana comparada digital

Com més són, manco s'enyoren

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Com més són, manco s'enyoren

5 fonts, 1983.
I és que la soledat és mala companya.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor «11. Diversos. 11.2. Poc i molt. Refranys», p. 484. Editorial Moll.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Ciències», p. 53. Consell Insular de Menorca.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 627», p. 190. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. C», p. 156. Consell de Mallorca.
Sa companyia és agradable.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 179. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Com mes son / manco s'anyoren

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IX.- Consèis, Experiencia», p. 290. Institut Menorquí d'Estudis.

Com més són manco s'enyoren

1 font, 1993.
És una fórmula àmplia i amistosa per donar cabuda a qui es presenta a una reunió, agrupació, etc.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2625 Són», p. 353. Institut Menorquí d'Estudis.