En direcció a la part superior d'un pla inclinat.
Se n'anà costa amunt tot decidit, Ruyra Parada 30.
Costa amunt
21 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1839.
Costa amunt
5 fonts, 1839.
L'encàrrec que li van fer d'escriure un article, li va venir molt costa amunt.
Lloc: Vic (Osona).
Costós i desagradable de fer.
Sinònim: Veg. A contracor.
Sensació: de mal grat.
Mod. adv. Anand pujand.
Equivalent en castellà: Á repecho.
Mod. adv. Anand pujand.
Equivalent en castellà: Cuesta arriba.
Mod. adv. Anand pujand.
Equivalent en francès: A monte.
Mod. adv. Anand pujand.
Equivalent en francès: Contre mont.
Mod. adv. Anand pujand.
Equivalent en italià: All'insù.
Mod. adv. Anand pujand.
Equivalent en llatí: Sursum versum.
Venir costa amunt (a algú)
2 fonts, 2004.
Una cosa, resultar molesta o difícil.
Això ve costa amunt en aquest moment / Aquell encàrrec li venia costa amunt, però el va complir.
Sinònim: Fer-se costa amunt (a algú), venir coster (a algú), fer-se-li una muntanya (a algú).
Desgrat. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Anar costa amunt
1 font, 1839.
Fr. Pujarla.
Equivalent en castellà: Ir cuesta arriba.
Fr. Pujarla.
Equivalent en castellà: Repechar.
Fr. Pujarla.
Equivalent en francès: Monter une pente.
Fr. Pujarla.
Equivalent en italià: Andare allo insu.
Fr. Pujarla.
Equivalent en llatí: Sursum per clivum gradi.
Fer-se-li costa amunt
1 font, 2021.
Quan la meva Balbina era viva, Déu l'hagi perdonada, hi veníem cada setmana, peti qui peti; però, des que ella em falta, se'm fa costa amunt, no hi puc fer més.
Lloc: El Vendrell.
Fer-se-li molt costa amunt
1 font, 2008.
I si algun dia hagués de vindre a viure-hi, se'm faria molt costa amunt.
Lloc: Garrigues.
Venir costa amunt
1 font, 2023.
Loc. v. [LC]. [Una cosa] resultar molesta [a algú].
Em sento molt cansat i em ve costa amunt el viatge que em proposeu. | Ell sap com em va venir costa amunt de casar-me una vegada, i ara vol que hi torni? | Ve costa amunt explicar-ho.
Sinònim: Fer-se costa amunt.
Venir o fer-se costa amunt
1 font, 1926.
Fer-se difícil o resultar molest.
A mi sempre m'ha vengut costa amunt axò de pensar y creure que Déu hagués creat el món tal com el conexem avuy en dia, Penya Mos. iii, 75.