Paremiologia catalana comparada digital

De bon just

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1920.

De bon just

2 fonts, 1969.
De dret, conforme a justícia.
Font: DCVB (VI,804).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glosats», p. 156. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
De justícia.
Lloc: Montblanc.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Just», p. 84. Edicions Polígrafa.

Ésser de bon just

2 fonts, 1933.
Qui té bon caràcter.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XV, Cuaderno IV (Julio-Agosto de 1934) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 246. Societat Castellonenca de Cultura.
Qui té bon caràcter.
Font: Borràs, J. M. (1934:246).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glosats», p. 155. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Ser de bon just

2 fonts, 1920.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «J 432», p. 372. Columna Edicions.
Tindre carácter senzill y avinent.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1920): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 3 (julio de 1920) «Fraseología valenciana», p. 86. Societat Castellonenca de Cultura.

Ésser de bon jus

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Sisena tongada. Jus», p. 907. Editorial Selecta-Catalonia.

Esser de bon just

1 font, 1920.
De: Lledós, Domingo.
Lloc: Agramunt.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0038 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368034». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.