Paremiologia catalana comparada digital

Freds de darrer, pedregades de primer

38 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1888.

Nevades darrerenques, pedregades primerenques

9 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 951. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Variats». Web.
Sinònim: Freds en darrer, pedregades en primer.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 272», p. 424. Columna Edicions.
Darrerenc = retardat, endarrerit, tardà / primerenc = avançat, prematur. Les nevades de primavera són indicatives que el cicle natural està alterat i que els meteors es produiran fora del seu temps lògic.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Fred, neu i gel», p. 638. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 53. Edicions 62.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «N», p. 228. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Les nevades tardanes, si la planta ja ha mogut o ha florit, poden fer malbé les gemes o brots, i el dany pot ser semblant al d'una pedregada.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol II: El món agrícola. 2.9. L'agricultura i la climatologia», p. 45. Eixam Edicions.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Nevada», p. 35. J. Huguet Pascual, editor.

Freds de darrer, pedregades de primer

4 fonts, 1951.
En termes generals, hom té aquest mes per fredorenc.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català III «Maig», p. 484. Salvat, S.A. de Ediciones.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Maig», p. 977. Editorial Selecta-Catalonia.
Es refereix al mes de maig; en termes generals es considera que aquest mes encara és fredolenc.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 51. Edicions 62.
Refranes referidos a las temperaturas frescas del mes. Los refranes citan que en el mes de mayo haga frío no es un suceso anómalo, pueden presentarse días fríos con necesidad de abrigo, aunque sea a mediados de la estación primaveral. De: Amades.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «10.5. Mayo. 10.5.2. Caracterización de la climatología de mayo. 10.5.2.3. Temperatura», p. 336. Universitat de les Illes Balears.

Pedregades al primer, freds al darrer

4 fonts, 1980.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Significa que quan les coses no comencen bé, tot resulta afectat.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Fred, neu i gel», p. 636. Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 254. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Fred», p. 37. J. Huguet Pascual, editor.

Poc fred a darrer, pedregades a primer

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 951. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1598», p. 607. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 54. Edicions 62.

Freds en darrer, pedregades en primer

2 fonts, 1969.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.5. Fred i calor. Refranys», p. 101. Editorial Moll.
Equivalent en francès: Froids tardifs, grêles hâtives.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Gel i neu / Gelée et neige», p. 548. Robert Morel Editeur.

Poc fred a darrer, / pedregades a primer

2 fonts, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Fred», p. 51. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 52. La Neotípia.

Freds de darrer, pedregdes de primer

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Freds en carrer, pedregades en primer

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1588», p. 605. Columna Edicions.

Frets en derrer, / pedregadas en primer

1 font, 1888.
El castellá es propi de las voras del Èssera y del Cinca.
Equivalent en castellà: Truenos tempranos, / fríos tardanos.
Lloc: Espinavessa.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «III. Fret y calor», p. 84. Associació d'Excursions Catalana.

Nevadas derrerencas, / pedregadas primerencas

1 font, 1888.
Sinònim: Frets en derrer, / pedregadas en primer.
Equivalent en castellà: Truenos tempranos, / fríos tardanos.
Lloc: Vilert.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «III. Fret y calor», p. 84. Associació d'Excursions Catalana.

Nevadas en derrer, / pedregadas en primer

1 font, 1888.
Sinònim: Frets en derrer, / pedregadas en primer.
Equivalent en castellà: Truenos tempranos, / fríos tardanos.
Lloc: Borrassá.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «III. Fret y calor», p. 84. Associació d'Excursions Catalana.

Nevades darrenqueres, pedregades primerenques

1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Las nevadas tardías se juntan con las temperaturas primaverales, pudiendo ocasionar la conjunción de frentes fríos y cálidos, precipitaciones de granizo. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 634. Universitat de les Illes Balears.

Nevades darrerenques / pedregades primerenques

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nevada», p. 298. Edicions Polígrafa.

Nevades darrerenques, / pedregades primerenques

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 49. La Neotípia.

Nevades darrerenques, calabruixades primerenques

1 font, 2008.
Si neva devers l'abril, ens dóna calabruix l'estiu.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.6.Neu i gelada», p. 103. Editorial Moll.

Nevades tardarenques, pedregades primerenques

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Neige tardive, grêle précoce.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. El temps, la lluna i el sol», p. 85. Autoedició.

Nevades tarderenques, / pedregades primerenques

1 font, 1974.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1974): Terra Nostra, 13-14 - El nostre calendari «Gener. 31. Santa Marcel·la; Sant Pere Nolasc», p. 14. Terra Nostra.

Nevades tarderenques, pedregades primerenques

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Neiges tardives, grêle hâtive.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'hivern / L'hiver», p. 608. Robert Morel Editeur.

Nevades tardorenques, pedregades primerenques

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el calendari de l'any. Dites i refranys de l'any. Tardor». Web.

Pedregades al primer, fred al darrer

1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Las granizadas son debidas a corrientes ascendentes fuertes de aire en las nubes y a capas de aire frío en altura, es normal que vengan acompañadas de temperaturas frías en superficie. De: Amades.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 639. Universitat de les Illes Balears.